Anteriorment
havíem visitat el poble Espot. Després de fotografiar l’esglèsia de Santa Llogaia vam assabentar-nos de l'existència d'una antiga
església sota l'advocació de Santa Maria. Segons vam dir-nos, al preguntar per l’indret on podia
estar ens van informar que possiblement era rere uns arbres a l’altra riba del
Escrita i que eren simplement unes ruïnes.
Aquest
cop vam decidir visitar les restes de l’antiga parròquia. El arbres, les
bardisses i els matolls han mig cobert el que podia haver estat l’edifici
religiós, més en un anys tant plujós com aquest, almenys fins ara.
Les
ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí
vell d’Espot, al marge dret, a 1,5 km aïgues avall del riu d’Escrita.
Dins
l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença
entre els comtes- el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà- que es
repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de
Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis. Les mencions, són tardanes pel
fet que és integrada en el deganat d’Àneu, molt mancat de documentació. En les
visites pastorals del 1574, consten en la seva parròquia els llocs del Solà i
de l’Obac. Aquest darrer, en concret consta el 1304, any en què Bernat de
Comenge, germà del comte Arnau Roger I, féu testament assegurant les seves
deixes sobre les rendes que rebia a la vila d’Obach, situada a la vall d’Espot.
També
seria temptador identificar aquest lloc amb l’anomenat d’Ordans, esmentat des
del final del segle X, entre l’any 981 i el 985, en un retorn de béns fet pel
comte Ramon al monestir de Gerri se la Sal. Més tard consta amb el nom de villa
Ordao, entre les possessions cedides pel comte de Pallars Jussà al comte de
Pallars Sobirà. Tot i què filològicament no és definitiu el pas ....
L’església
era un edifici molt simple, possiblement coberta amb embigat de fusta. Coronada
a llevant per un absis semicircular, del qual només es conserva una part del perímetre, com també del mur sud
en la seva alçada. L’aparell d’aquestes parts és fet de carreus petits de pedra
granítica de riu, disposada en filades molt uniformes i regulars
Tot
l’interior és en ruïnes i embardissat, fet que impedeix precisar cap
característica, que sembla que corresponen a una obra rural del segle XII.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Font:
Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada