PASSEJANT PER LA SELVA
Sant Martí Sacalm és un dels tres veïnats, del que queda del municipi de Susqueda (el qual no té poble, ja que quedà submergit sotes les aigües de l'embassament que porta el seu nom).
Aquest veïnat ja esmenat l'any 981, antigament rebia el nom de sant Martí de Cantallops, pertanyia al castell de Fornils i més tard formà part del marquesat de Rupit. a partir del segle XII ja va començar a prendre el nom de Sant Martí Sacalm.
L'església consta amb el nom de "Cantaluporum" o "Cantalobs" a les llistes medievals de la diòcesi de Vic, a la qual pertany, ja des d'abans del 1150. El seu nom va canviant, així el 1197 se l'anomena "Sancti Martini de Cantalupis" o "Sancti Martini de Calmus" el 1198.
A l'arxiu de la Cúria Fumada de Vic hi ha el testament de Pere Jaume, fill de Berenguer de Sesqueions (del Mas Esqueions prop de la Jaça, a Rupit) de la parròquia de Sant Martí, que testà el 25 d'agost del 1269 amb motiu d'un viatge a Jerusalem i que, entre d'altres, dos sous a l'església de Sant Martí de Cantallops i al seu rector.
El 1332, la cort del papa
Joan XXII a Avinyó expedí una butlla amb indulgències anomenada "Les
perdonanses de Nostra Dona dl Far" (còpia del segle XVI conservada a
l'Arxiu Diocesà de Vic) en la que consta que l'església tenia els altars de
Sant Martí, Sant Jaume i Santa Fe.
L’església de Sant Martí de Sacalm fou refeta en gran part al segle XVII, però a la part de migdia, fent angle amb la gran rectoria que té adossada, hi ha murs d’època romànica o de tradició romànica.
És un edifici sobri, d’una nau rectangular, amb porta d’arc rebaixat, ull de bou, frontó triangular i campanar de torre de planta quadrada, amb quatre arcs, a migdia.
La
porta d'entrada, emmarcada de pedra i amb llinda monolítica, destaca
per la decoració de pedra en forma de pinacles, la decoració vegetal,
una fornícula monolítica en forma de petxina -sense imatge
actualment- i les inscripcions JESUS i MARIA i la data de 1786.
En la construcció de la façana de l'església s'aprecien bé dues fases evolutives, ja que es va enlairar la coberta. Per això hi ha dos ulls de bou, un de pedra i l'altre de rajola. A les façanes laterals hi ha tres ulls de bou emmarcats amb rajola com a obertures a la part alta, abans de la teulada.
Al vessant sud de l'església hi ha l'antiga rectoria, actualment habitada, i davant de la porta de l'església hi ha el recinte del cementiri parroquial.
L'església de Sant Martí Sacalm és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada