SANT ESTEVE DE MENEURI. SORT. PALLARS SOBIRÀ

 CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ 

Aquesta crònica la començaré de diferent manera a l’habitual. Havíem visitat anteriorment la vall d’Àssua, també el poble de Seurí (Saurí) i ens havia quedat sense fer l’església de Sant Esteve de Meneuri (Menauri). Aquest cop érem una petita colla que van fer la petita travessa de Seurí a Meneuri. Seguint unes marques grogues davallaven del poble i arribàvem al barranc i riu de Pamamo, nom actualment força conegut a causa de l’obra literària. Pujàvem per un viarany i arribàvem a l’església de Sant Esteve de Meneuri.  Una runes que mercè a  la placa posada en un pany del mur ens assabentava que havíem arribat al lloc. 

Meneuri és una casa i antic lloc de la Vall d’Àssua situada a la dreta del riu de Pamano, enfront del nucli de Sauri, de l’antic municipi del qual formà part al segle XIX. 

No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de Saurí, i que segons el visitador episcopal estava “con toda decencia”. Encara que hem de tenir en compte la possibilitat d’identificar l’església de Sant Esteve de Menauri amb l’església de Sant Esteve de Saurí que apareix en documents datats els anys 970, 979, 981 o 1043, i al fals IV de Gerri, datat el 986. 

L’església era un edifici d’una nau, de la qual només es conserven part dels murs de ponent i llevant, i el mur sud, en tota la seva alçada, que és assentat a frec de la penya. En el seu estat actual, és ben visible l’estructura d’una nau, de la qual no es conserven vestigis de la coberta, possiblement resolta amb estructura d’embigat de fusta, si tenim en compte que no hi ha restes de volta a la nau. Aquesta és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que l’any 1979 conservava part de l’arc i de la volta absidal, suportats per un mur tardà que tancava l’obertura absidal. 

No hi ha vestigis del lloc on devia obrir-se la porta, que no era al mur sud, i per tant, sembla raonable suposar que fos situada en el desaparegut mur de ponent. Tampoc no hi ha vestigis de finestres, llevat d’unes traces incertes en la façana sud, que podrien correspondre a una finestra de doble esqueixada. En la façana absidal, que ha perdut tota la part alta, es conserven dues lesenes, que fan suposar l’existència d’una decoració de tipus llombard, sense excloure la possibilitat que hi hagués una relació amb la decoració de l’absis de Sant Pere de Llessui, si aquest no fos modificat i es tractés d’un tipus ornamental amb lesenes mancades d’arcuacions en la part alta. 

L’aparell presenta els trets característics de la construcció de les esglésies de la Vall d’Àssua, format per carreus molt ben tallats, i disposats ordenadament, amb una filada de carreus col·locats verticalment en la part baixa del mur sud com a filada d’assentament del mur sobre la penya. 

Dintre el grup de les esglésies de la Vall d’Àssua construïdes al segle XI amb unes característiques comunes, l’església de Menauri, juntament amb la de Llessui, són els edificis que conserven una ornamentació absidal que, malgrat les mancances, palesa la seva relació amb les formes llombardes.   

 Sant Esteve de Meneurí és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons : Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau