TERRES DEL BAGES
El Palà de Torroella, o Palà Vell és situat al marge esquerre del riu Cardener, a partir de les aigües del qual s'hi alçà la fàbrica i la colònia Palà de Torroella que foren l'origen del poble.
En terres del mas Palà, el seu
propietari, Joan Palà i Valls, hi instal·là l'any 1877 una
fàbrica de filats i de teixits. Construí els pisos de la colònia al costat de
la fàbrica i al barri de la Rata. Disposà aviat de tota mena de serveis. Els
anys vint i trenta foren un dels moments àlgids de Palà. La fàbrica tancà les
portes el 1971.
Des de molt antic el mas Palà ja tenia un oratori o capelleta interior. L’església exterior fou fundada l’any 1601 per l’hereu, Joan Palà, i tenia un emplaçament proper a l’actual. Estava dedicada a la Mare de Déu i a Sant Joan Baptista. Per això molts dels hereus del mas tenien el nom de Joan. Era una capella privada i sempre fou sufragània de la parròquia de Torroella, coneguda popularment com a Sant Joan del Camp. Va ser objecte de nombroses reformes, com la que s’hi va fer el 1869, força important. El 1879 va ser beneïda com a capella pública, i això va suposar probablement noves reformes. Sembla que a partir de 1890 la capella ja estaria al servei del culte i formació religiosa de la colònia, atès que ja disposava de capellà propi.
En aquesta primera església, s’hi va
col·locar un antic retaule de l’oratori particular del mas. La porta del temple
s’orientava a llevant, lleugerament desviada de l’orientació que té actualment.
Era un edifici de construcció senzilla, d’una sola nau amb una petita
espadanya. L’entrada era per un costat, de cara a l’altar.
La primitiva església del mas tenia la rectoria annexada pel costat sud. L’església va ser destruïda durant la Guerra Civil, junt amb els sants, que van cremar a la plaça de davant del temple. També es va destruir el retaule major, col·locat en substitució de l’antic, obsequi de Joan de Palà a la seva esposa Patrocini Bertran. Feia pocs anys que presidia l’església i els altars laterals hi feien conjunt.
L’altar antic (del segle XVII) s’havia col·locat en una de les capelles laterals. Aquest antic retaule era presidit per una imatge de la Mare de Déu del Roser molt venerada a l’època.
Després de la guerra la capella va ser substituïda per una església de nova planta d’estil neogòtic i va adquirir també l’advocació de sant Llorenç de Brindisi, patró del mas i de la colònia. La relació amb aquest sant ve de lluny, arran d’un episodi miraculós que sant Llorenç va obrar en aquesta mateixa església l’any 1603, quan s’hostatjà a l’hostal del mas Palà durant un viatge que feia per Catalunya.
La reforma integral de l’església fou l’obra més rellevant a la colònia a la dècada de 1940. La va dur a terme el constructor cardoní Casimir Sala. Va ser inaugurada pel bisbe Comellas el 24 de juny de 1942. En l’obra hi van col·laborar altres artistes, alguns vinguts de Barcelona. Els retaules van ser construïts per l’escultor Josep Planas. La imatgeria va ser fabricada als tallers d’escultura religiosa del carrer de Sant Sever de Barcelona. Els vitralls van ser confeccionats per Granell i Companyia. Els treballs en pedra els va executar el marbrista manresà Josep Andreu Borges. La Forja va ser obra de J. Fló, i tota la fusta havia estat treballada pel mestre Santamaria de Cardona.
El nou campanar era l’element més espectacular. S’hi van col·locar campanes noves en substitució de l’antiga, destruïda durant la guerra. Van ser foses a Olo, l’any 1944, a la foneria de la casa Barberí. Van ser anomenades Joana, la grossa, Francisca la segona i Teresa la petita, que recuperava el nom de l’antiga.
Després d’aquesta primera reconstrucció dels anys immediats de postguerra l’església va ser objecte encara d’una segona reforma entorn de la dècada de 1950.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Mapes Patrimoni
Cult. Diputació Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada