TERRES DEL BAGES
El poble de Castellnou està situat entre el Llobregat i el Cardener. El límit més meridional, al cim de la Costa de la Vila és un esplèndid balcó natural del des del qual hom pot contemplar el Pla de Bages, amb la silueta de Montserrat com a teló de fons.
El lloc de Buc és documentat des del 952, i el de Castellnou des del 1001. L’església apareix citada el 981, quan es jurà el testament d’un tal Guitard sobre l’altar de Santa Maria, la basílica en honor de la qual es trobava al comtat de Manresa, al lloc anomenat Buco.
Aquesta dada pot confondre i fer pensar que l’església era dedicada a Santa Maria, però cal tenir present que aquest tipus d’actes es feien, sempre que hi era, en un altar lateral, i algun cop es feia constar com a titular únic de l’església, com passava a l’església de Sant Miquel de Manresa, on els juraments es feien a l’altar de Sant Julià.
Ja amb l’advocació de Sant Andreu i amb la categoria de parròquia apareix el 1032. Entre el 1126 i el 1142 el vescomte de Barcelona Reverter donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona.
L’edifici és un magnífic exemplar romànic del segle XI que, per l’abundor d’ornaments externs, s’adapta del tot a les formes llombardes, pròpies d’aquesta centúria.
L’edifici eclesial té tres naus de les quals la central és la més alta. Està coberta amb voltes de canó, l'absis i les absidioles amb voltes de quart d'esfera. La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes.
A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l'exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d'arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l'absis central i sense lesenes en les absidioles.
Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal. Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l'absis i una a cadascuna de les absidioles.
L’edifici sofrí diverses reformes
entre els segles XVI i XVII que el mutilaren i l’emmascararen. Actualment el
portal s'obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i
XVII, quan també es construí un campanar de torre.
Però a partir del 1976 el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments amb la col·laboració d’alguns feligresos de Castellnou, començà unes campanyes de restauració que l’han tornat a l’estat primitiu. que van consistir bàsicament a refer la capçalera i rebaixar les teulades laterals. A més hom feu una primera neteja, tant a l’interior com als voltants de l’església.
L’any 1992 s’iniciaren les obres de restauració del campanar de torre d’aquesta important església, a càrrec de l’Ajuntament de Castellnou de Bages, el bisbat de Vic i les aportacions dels feligresos.
Sant Andreu de Castellnou, és una església romànica, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text I recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia i
Catalunya Romànica: Conté una explicació
força més extensa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada