Visitàvem l’església de Santa
Maria de Salselles, mitjançant una pista de terra bastant bona per circular que
porta des de la riera de Merlès a Alpens, unint així les terres del Berguedà
amb les d’Osona.
El lloc de Salselles és
documentat l’any 930 com una de les propietats del monestir de Sta. Maria de
Ripoll; la primera església preromànica o la posterior romànica eren sota
l’advocació de St. Pere.
L’església parroquial de Sant
Pere i Santa Maria de Salselles és a 700 m, uns 2 km a l’esquerra de la riera
de Merlès i prop d’un torrent que hi desguassa. Fou donada a Ripoll l’any 948
pels marmessors d’Oliba (que era fill de Radulf de Barcelona, bisbe d’Urgell i
fill de Guifre I el Pelós).
Aleshores es trobava, segons
la documentació, in pago Luzane . Una butlla del papa Agapit I
del 951 i un privilegi del rei franc Lotari, datat el 982, en confirmen la
possessió a Ripoll. Aquesta parròquia dedicada inicialment a Sant Pere; des del
segle XIII rebé també l’advocació de Santa Maria, a causa d’una antiga imatge
romànica, que convertí l’església en un santuari marià.
Una tradició deia que aquesta
imatge fou trobada per un bou i un pastor dintre una bardissa propera al
temple. La primitiva església fou refeta al segle XII i ampliada i transformada
els anys 1737-43.
L’any 1742 es fan ja unes
primeres reformes a la nova església i prova de la seva popularitat és que
entre els segles XVI i XVII es tenen documentades moltes processons des de
pobles del Lluçanès i les rodalies. Sovint se l’anomena Santuari de la Mare de
Déu de Salselles, i és molt venerada per varis motius que es recullen en quatre goigs conservats. Fa uns anys se’n va
fer una edició divulgativa que encara es pot trobar a l’església de Lluçà.
L’any 1936, durant la guerra
Civil, s'incendia l’església i es destrueix el retaule de la Mare de Déu, que
era barroc. L’antiga imatge romànica, que per precaució es guardava a la Pica
també es crema, després que l’amo de la casa fos amenaçat de mort si no
l'entregava. Se’n va fer una de nova de guix, que es guarda al claustre de
Santa Maria de Lluça.
Tot el conjunt és en un estat
lamentable de conservació des de que fou abandonat durant la guerra civil
(1936- 1939); el despoblament del lloc i l'acció dels elements i els robatoris
l'han malmès enormement. Actualment és propietat del Bisbat de Vic.
El santuari de la Mare de Déu
de Salselles és una construcció del segle XVII que segueix els esquemes del
barroc rural. Consta d'una sola nau coberta amb volta, avui ensorrada, i
flanquejada per capelles laterals. La porta s'obre al mur de ponent i és d'arc
de mig punt adovellat; l'entrada al santuari és precedida per un porxo d'arcs
de mig punt rebaixats sostinguts per pilars de senzills capitells sense
decoració. El campanar de torre de planta quadrada s'alça al mur de migdia i té
unes obertures d'arc de mig punt i una balustrada.
Per això Salselles s’agrega al
municipi de Borredà, al qual encara pertany. Així i tot aquell mateix desembre
de 1898 el rector Isidro Pons encarrega un pressupost per “(...) posar
al campanar tres tirants de ferro perquè està partit i arrebossar-lo tot de
nou. Recol·locar al seu lloc les pedres de tres arcs dels finestrals que han
baixat prop de tres pams, arrebossar i reformar una paret de l’església (...)”.
A la postguerra la població minva, però la devoció a l’indret és creixent. Entre el 1939 i el 1943 consten vàries obres per la recuperació de l’església. En els següents anys es dediquen tres goigs a la Verge, i al 1945 s’hi instal·la encara una campana nova.
Però aquesta serà fins a dia d’avui l’última aportació a favor de Salselles. El 1948 en marxa l’últim rector resident, i de mica en mica van quedant deshabitades les cases de pagès de les rodalies. Es conserva encara una petita escola, però cada vegada se celebren menys misses, i durant una bona temporada l’església queda a càrrec del rector de Sant Martí d’Albars.
Al 1973 la campana es trasllada al monestir de Lluçà. Salselles queda sense veu, sense ús i sense protecció. L’any 1979 se’n treuen les teules, que s’utilitzaran per cobrir l’església parroquial de Borredà. D’aquesta manera es deixa tota l’església a la intempèrie, i pocs anys després s’ensorra la volta de la nau central. Això omple de runa l’interior de l’edifici i deslliga tota la seva estructura.
Des de llavors l’església no
ha fet més que desfer-se en mans de les inclemències i els egoismes dels seus
visitants. Una visita a Salselles actualment és la constatació de la deixadesa
en què tenim alguns dels referents de la nostra cultura i de la necessitat
d’una actuació conscient.
Actualment, i des de ja fa uns
quants anys, s'està començant un projecte de reconstrucció del santuari de
Santa Maria de Salselles. La gent de Sant Martí d'Albars, amb la
col·laboració de Lluçà i Borredà, han recuperat durant els
darrers anys la peregrinació que es feia per anar a demanar aigua a la Mare de
Déu. Vilatans de la zona, juntament amb aquests ajuntaments, han fet pinya per
tal de fer realitat aquest projecte i recuperar un espai de gran bellesa.
Només hem de fer constar que
nosaltres no vam voler aproximar-nos a l’església a causa de les bardisses i
l’estat d’abandó del conjunt. Llàstima perquè el seu campanar ens va servir de guia
per la visita.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
