diumenge, 12 de gener de 2014

SANT MAURICI DE LA QUAR. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Visitàvem el municipi de la Quar (61 h. 2009) que s'estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès (la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà). Limita al nord amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’est, per on també limita amb Lluçà (Osona); al sud termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’oestº amb Cercs. 

 
La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda (1 171 m) al nord i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre (1 121 m) al sud, fins al peu del coll de Jovell a llevant. La riera de la Portella (o torrent de Sois) s’endinsa després al terme municipal d’Olvan i desemboca al Llobregat davant la colònia de la Plana (Avià). El límit septentrional del terme és format pel Margançol, que corre en direcció est-oest també vers el Llobregat, i drenen encara el terme diversos afluents de la riera de Merlès, al sector sud-oriental.

 
Pel que fa a l’origen del nom, Coromines proposa un ètim bascoide, lak-gorri, o 'roca roja', referit a la mola on es troba el Santuari de La Quar.

La població és disseminada; els principals nuclis de població són la caseria de la Quar, el poble disseminat de Sant Maurici de la Quar i el veïnat de les Heures. 

El poble de Sant Maurici de la Quar es troba al sector meridional del terme, a 887 m. Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella.

Domina el petit nucli el cementiri, sota el qual hi ha l’església i parròquia (des del 1873) de Sant Maurici de la Quar, obra del segle XVII ampliada al segle XIX. Hi ha també la rectoria, l’hostal (on es reuneix l’ajuntament) i algunes cases. 

És un edifici barroc d'una sola nau rectangular coberta amb volta i rematada per un presbiteri quadrat i flanquejada per quatre capelles laterals. La porta s'obre a migdia i és d'arc de mig punt, fruit de les reformes del s. XIX.

També és d'aquesta època l'òcul circular que il·lumina la nau i el campanar, de torre quadrada i coberta piramidal, que es troba a llevant de l'església, ocupant l'espai d'una capella lateral.

L'interior és enguixat i dignament ben conservat. 

La façana fou reformada al s. XIX amb la construcció d'un coronament abarrocat.
 
 
L’església de Sant Maurici conté, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar, talla romànica dels segles XII-XII, molt restaurada i modificada, procedent de l'església de Santa Maria de la Quar. 
També hi ha dos sepulcres, un que segons el foli que el documenta diu:
ANNO DOMINI M.CCC.XXXI. IIII.
NONAS SEPTEMBRIS.
OBIT B.G. PORTELLA 

La seva traducció segons el mateix document seria: a 4 de les nones de setembre de l’any del senyor 1321, mori Bernat Guillem de Portella.  

L’altre diu:
HIC JACENT NOBILES DOMINUS
D.D PORTELLA ET G.R. GASCONUS
QUI ERANT OMNES FRATRES. 

La consegüent traducció seria: reposen aci les despulles dels nobles senyors Bernat de Portella amb Guillem i Ramon Gascó, els qual eren germans.  

Suposo que aquest dos sepulcres són provinents del proper monestir de la Portella. 

 
Hem d’agrair per damunt de tot l’amabilitat del rector de Sagàs i mossèn responsable de la contrada per las seva atenció i la seva paciència permetent-nos fotografiar l’església acompanyats per la seva conversa.

I perquè no dir-ho tot, en el restaurant que fa poc va ser reobert a la Quar és pot menjar molt satisfactòriament. 

La festa major de Sant Maurici de la Quar se celebra el 8 de setembre. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Fotografia Mare de Déu de la Quar: Internet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada