Visitàvem el municipi de la
Quar (61 h. 2009) que s'estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte
amb el Lluçanès (la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit
oriental del terme, el separa de Lluçà). Limita al nord amb els municipis de
Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’est, per on també limita amb Lluçà
(Osona); al sud termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’oestº amb Cercs.
La major part
de la seva extensió correspon a la capçalera
de la vall de la Portella, entre la serra de
Picancel, amb el pic de Salga Aguda (1 171 m) al nord i la serra de
Campdeparets i el serrat de Sant Isidre (1 121 m) al sud, fins al peu del coll
de Jovell a llevant. La riera de la Portella (o torrent de
Sois) s’endinsa després al terme municipal d’Olvan i desemboca al Llobregat
davant la colònia de la Plana (Avià). El límit septentrional del
terme és format pel Margançol, que corre en direcció est-oest també vers el
Llobregat, i drenen encara el terme diversos afluents de la riera de
Merlès, al sector sud-oriental.
Pel que fa a l’origen del nom,
Coromines proposa un ètim bascoide, lak-gorri, o 'roca roja',
referit a la mola on es troba el Santuari de La Quar.
La població és
disseminada; els principals nuclis de població són la caseria
de la Quar, el poble disseminat de Sant Maurici de la Quar i el
veïnat de les Heures.
El poble de Sant Maurici
de la Quar es troba al sector meridional del terme, a 887 m. Des del
s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era
regida per un monjo de la Portella.
Domina el petit nucli el
cementiri, sota el qual hi ha l’església i parròquia (des del 1873) de Sant
Maurici de la Quar, obra del segle XVII ampliada al segle XIX. Hi ha
també la rectoria, l’hostal (on es reuneix l’ajuntament) i algunes
cases.
És un edifici barroc d'una sola nau rectangular coberta
amb volta i rematada per un presbiteri quadrat i flanquejada per quatre
capelles laterals. La porta s'obre a migdia i és d'arc de mig punt, fruit de
les reformes del s. XIX.
També és d'aquesta època
l'òcul circular que il·lumina la nau i el campanar, de torre quadrada i coberta
piramidal, que es troba a llevant de l'església, ocupant l'espai d'una capella
lateral.
L'interior és enguixat i dignament ben conservat.
La façana fou reformada al s.
XIX amb la construcció d'un coronament abarrocat.
L’església de Sant Maurici conté, la imatge romànica
de la Mare de Déu de la Quar, talla romànica dels segles
XII-XII, molt restaurada i modificada, procedent de l'església de Santa Maria
de la Quar.
També hi ha dos sepulcres, un que segons el foli que el
documenta diu:
ANNO DOMINI M.CCC.XXXI. IIII.
NONAS SEPTEMBRIS.
OBIT B.G. PORTELLA
La seva traducció segons el mateix document seria: a 4 de
les nones de setembre de l’any del senyor 1321, mori Bernat Guillem de
Portella.
L’altre diu:
HIC JACENT NOBILES DOMINUS
D.D PORTELLA ET G.R. GASCONUS
QUI ERANT OMNES FRATRES.
La consegüent traducció seria:
reposen aci les despulles dels nobles senyors Bernat de Portella amb Guillem i
Ramon Gascó, els qual eren germans.
Suposo que aquest dos
sepulcres són provinents del proper monestir de la Portella.
Hem d’agrair per damunt de tot
l’amabilitat del rector de Sagàs i mossèn responsable de la contrada per las
seva atenció i la seva paciència permetent-nos fotografiar l’església
acompanyats per la seva conversa.
I perquè no dir-ho tot, en el
restaurant que fa poc va ser reobert a la Quar és pot menjar molt satisfactòriament.
La festa major de Sant
Maurici de la Quar se celebra el 8 de setembre.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Fotografia Mare de Déu de la Quar: Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada