dilluns, 6 de gener de 2014

SANT CRISTÒFOL D'ANYÓS. LA MASSANA. ANDORRA

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Visitàvem l’església de Sant Cristòfol d’Anyós situada a l'extrem de l'altiplà del poble, a uns 1.310 m d'alçada, sobre un espadat que cau sobre la vall de la Valira del Nord. Ja des de la carretera que condueix a La Massana podíem observar la seva presència i no podíem fer res més que acostar-nos per fotografiar-la i veure els seus voltants.

 
El Diccionari Alcover-Moll ens dona la següent definició etimològica sobre el topònim Anyós: incerta. Segons Rohlfs Stud. 54, seria un derivat del gentilici llatí Annius; sembla més probable que sigui d'origen pre-romà, i concretament basc (de angia, ‘devesa’), com opina Coromines Est. 177.

Sant Cristòfol d'Anyós és una església romànica del segle XII, ampliada i força modificada en el segle XVI. A la segona meitat del segle XX fou novament objecte de restauració, sota la direcció de Cèsar Martinell de l’exterior i Pere Canturri dels interiors.

L'església original era de dimensions reduïdes, de 5 per 4 m amb una nau rectangular i un absis semicircular fet de blocs de pedra regular cobert per una volta de quart d'esfera. Al segle XVI es va ampliar allargant la nau i la seva alçada amb una nova coberta. Es van enderrocar els murs sud i oest.

L’absis és molt petit i mostra, bé que també refet, un aparell fet amb blocs de pedra de mides regulars, escantonades a cops de martell, sense polir i posades capriciosament amb l’únic objectiu de pujar murs, sense formar filades i cap disposició ordenada. S’hi troben dues petites obertures a llevant i migjorn, de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, fet de dovelles de pedra tosca. El mur és rematat per una cornisa molt senzilla, a manera de mènsula contínua, que ressegueix tot el perímetre. Igual que la nau, la coberta de l’absis ha estat feta amb lloses de llicorella.

La nau presenta una coberta a dues aigües, d’encavallades de fusta i lloses de llicorella.

De l'obra d'època romànica es conserven l'absis i el mur nord. Es va aprofitar la part baixa del campanar de torre de planta quadrada, que era prop de l'absis, per integrar-la a la nau. Damunt el mur de ponent hi ha un petit campanar de torre o un comunidor, amb una sola finestra a cada cara i teulada de quatre vessants.

L’actual porta d’entrada, d’arc de mig punt fet de pedra tosca, a la qual ara es puja per set graons, és al costat e migjorn, al capdavall de la nau. En aquest mur només trobem una petita finestra de doble esqueixada. En la porta es conserva el tirador de tradició romànica.

Pel que fa a l’interior, als anys trenta es descobriren unes pintures murals romàniques a l’absis. Estilísticament s’inclouen en el cercle del Mestre de Santa Coloma i evoquen clarament les pintures de Sant Miquel d’Engolasters, de Sant Romà de les Bons i les de l’església de Santa Coloma.

El 1936 es van arrencar aquestes pintures murals romàniques, datades al segle XII. Van ser comprades per l’antiquari de Madrid Sánchez Villalba, del qual passaren a una col·lecció particular dels Estats Units. Instal·lades fins a l’any 1939 com a mínim a la Brummer Gallery de Nova York. Actualment se'n desconeix la seva ubicació. Representaven la Verge amb els apòstols sant Pere i sant Pau.

 
Avui en dia trobem pintures murals a la zona de l’absis i mur de ponent. A l’absis hi ha una representació del Sant Sopar, d’època franco-gòtica, envoltat de pintures del s. XVI, que s’estenen cap al mur de ponent -on trobem representat sant Cristòfol-, i a l’intradós de l’arc triomfal.

També es conserva una pila baptismal. El bloc de granet està tallat de forma irregular y encara conserva el pany i part de la tapa afegits amb posteriorment.
 
L’església de Sant Cristòfol d’Anyós està inventariada com a Bé d'Interès Cultural. El 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, patró dels automobilistes, se celebra en aquesta església la benedicció de vehicles. La festa ha estat declarada bé immoble d'interès cultural.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada