dimecres, 8 de gener de 2014

SANT FRUITÓS DE GUILS DE CANTÓ. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Visitàvem el poble de Guils de Cantó ( 28 hab. 2009) pertanyen al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la banda esquerra del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí, al sud-oest del terme municipal. Les cases són situades en un vessant de la muntanya i al redós de la seva església. L’hora no era la més adequada per fer fotografies però són vàlides per justificar la nostra estada. 

 
Fou municipi independent fins el 1920, en què s’incorporà al de Castellbò, que el 1970/2 ho féu al de Montferrer i Castellbò. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans, de Vila-rubla, Rocamora i Sant Magí. Aquests dos darrers, amb el pas del vescomtat a la corona, al segle XVI, ja eren deshabitats. En el cas de Sant Magí no hi ha memòria que algú l'hagués vist mai poblat. 

De l'any 1860 hi ha constància documentada de les cabanes de Xacó i de Malgrat, corrals de bestiar i el Mas de Carlos. 

El lloc formà part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò. La parròquia de Guils del Canto és esmentada a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell de l'any 839. El primer esment de l'església data de l'any 901, en un testament que explica com el temple fou consagrat pel bisbe Nantigis d'Urgell in villam que dicitur Equiles., a precs del prevere Adeodat, que havia reconstruït i engrandit l'edifici antic, i construït de nou un campanar. Adeodat dóna més tard al bisbe l'església i el seu alou, deixant un seguit d'ornaments i llibres litúrgics a Sant Fruitós. 

L'església actual és una construcció moderna, del segle XVII. No queda cap prova del temple medieval.  

És una església d'una sola nau, molt ampla, de planta basilical i capçada amb capçalera plana orientada a nord-oest, tot i que presenta evidències d'haver experimentat un canvi d'orientació del seu altar major en algun moment indeterminat.  

La nau és coberta per quatre trams de volta de canó amb llunetes, que descansa sobre un fris motllurat i que sosté un llosat a doble vessant. Presenta dues capelles laterals que s'obren a la nau a través d'arcs de mig punt. La façana occidental presenta petites finestres quadrangulars obertes en alt.  

La porta d'accés, amb llinda, es troba a la façana meridional i presenta la data 1676, i a la façana nord hi ha un ull de bou circular. El conjunt, construït amb la pedra rogenca típica del país, presenta un campanar de torre de dos pisos, de secció quadrangular i coronat per un teulat piramidal de llosa, adossat a la façana meridional.  

Sant Fruitós de Guils del Cantó és una església barroca protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. 
 

Aprofitant-nos del mitjans facilitats per la Generalitat de Catalunya mitjançant internet afegim una fotografia de l’interior de l’església que desgraciadament no vam poder visitar. 

També hem de remarcar el bon tracte i les indicacions donades per persones del poble. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia : M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada