dijous, 2 de gener de 2014

SANT. BENET DE CASAMITJANA. BORREDÀ. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Després de preguntar en dues ocasions, malgrat el plànol que portàvem, vam arribar per una pista de terra i pedres, moltes pedres,  fins a St. Benet de Casamitjana, conegut també amb el nom de St. Benet de Vila Plana, que forma part de l’antic comtat de Berga i possiblement fou sufragània de Santa Maria de Borredà. 

 
Dins els límits de l’antic bisbat d’Urgell, els seus orígens són molt desconeguts.
 

Les notícies documentals no són fins el segle XV, l'any 1417 i el 1446-52 on se l'esmenta en diferents deixes testamentàries. Malgrat tot és considera una construcció romànica dels segles XII- XIII.

Cal pensar que l’església devia pertànyer a les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll i passà al bisbat de Vic juntament amb la parroquial de Borredà l’any 1835.

La capella és a prop de la gran casa de Casamitjana. És una església molt reformada al llarg de la seva història.

Petita església romànica d'una sola nau més o menys rectangular i de mida no gaire grossa rematada  amb l'absis orientat a llevant. La nau és coberta amb un arc de mig punt i l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera, actualment refeta.

Tot i que l'estructura bàsica de l'edifici no presenta cap variació, hom pot observar diverses reformes en els murs, la més important de les quals és el seu sobre aixecament, tant a la nau com a l'absis.

Són també moderns la porta d'entrada, l'ull de bou de l'entrada i el campanar, tot al cantó de ponent. El portal original era al mur de migjorn, avui resta tapiat, una senzilla porta coberta amb un arc de mig punt adovellat.

L'aparell de l'església, fet de blocs de pedra regulars, resta mig tapat a sota l'argamassa. Els angles de l’edifici foren lligats amb unes pedres grosses a fi que la lligada de les parets fos més segura.

Davant del mur de ponent hi ha una paret de poca alçada, la ual antigament formava un clos que podia limitar el recinte del cementiri.

 
Tal com diu Catalunya Romànica, fa vint-i-vuit anys, l’edifici es troba abandonat, tot esperant la seva ruïna. Però com les coses d’abans resisteix el pas del temps i continua fins...

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada