En el V Cicle de Música i Romànic d’Amics de l’Art
Romànic del Bages assistíem al quart concert i últim d’aquest any. Per tant,
visitàvem l’esglesiola de Santa Creu de la Plana en Sant Joan d’Oló.
Aquesta església apareix citada el 1081 com a Santa
Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que
ha de correspondre's amb aquesta església.
El 1175 Pere d'Oló i la seva muller Dolça, senyors
del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament. Segons dades
de l'arxiu de Sant Joan d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512. Al
construir-se la nova parroquial de Sant Joan d'Oló a la Plana, entre el
1629-39, l'església de la santa Creu s'anà eclipsant a l'estar la parroquial
tan a prop.
El 1936 fou profanada i quedà sense culte.
Actualment tampoc és realitza cap culte en el seu interior.
Fa uns anys el propietari de la finca i Amics de
l’Art Romànica del Bages. van fer una actuació per consolidar els seus
fonaments. La façana mostra esquerdes, però segons uns segells de guix no
mostra senyals de moviment posterior.
Santa Creu de la Plana és una església romànica del segle XI pertanyent al
poble disseminat de Sant Joan d'Oló, del terme municipal de Santa Maria d'Oló,
al Moianès, si bé administrativament adscrit a la comarca del Bages.
Està
situada a prop i a llevant del petit nucli de Sant Joan d'Oló, al sud-oest de
Santa Maria d'Oló.
Església
d'una sola nau coberta amb un embigat de fusta i teula, rematada amb un absis
semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d'esfera. Potser en el seus
principis podia haver tingut una volta de canó. Les teules mostren espais
oberts que en cas de pluja pot convertir la nau en un estany. Al centre de
l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada.
Té
un senzill campanar d'espadanya damunt de la façana de ponent. La accés per la portalada
adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una finestra
romànica de doble esqueixada.
L'església
sofrí modificacions al llarg de l'edat moderna, però ha arribat erecta fins als
nostres dies malgrat el seu estat. Hi ha una porta en el mur de migdia obert en
època indeterminada.
El
mur que tanca la nau a l'est sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i
l'absis. Al cim d'aquest mur hi ha una creu que és un dels pocs elements
decoratius de l'edifici, tret d’una creu buida construïda damunt la portalada.
Al
segle XVII o a principis del XVIII l'església fou transformada. Es recobrí
d'argamassa i es reforçà amb un contrafort situat a l'extrem sud.
L'interior
de l'església actualment està a pedra vista tret d’una part de l’absis. Alguna
vegada es fa servir com a pallissa.
Entremig
de vinyes i ametllers ens rebia agraïda per la nostra visita amb la senzillesa
dels humils. Algun dia pensem donar una volta pels seus voltants.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada