dimecres, 1 de juny del 2016

SANT VICENÇ DE MENTET. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT

Portat per la nostra afició a conèixer indrets de Catalunya aquesta vegada ens arriscaven a fer els dotze quilometres que separen Pi de Mentet. La carretera és una pista enquitranada i estreta. Quan et trobés amb un altre vehicle la majoria de les vegades s’ha de parar i arrambar-se al marge. En moltes ocasions tampoc hi ha barreres que separin la pista i el  precipici. Però en arribar a dalt del coll de Mentet (1765 m. alt) la panoràmica muntanyosa ens meravellava. Compreníem aleshores la presència d’altres vehicles i de persones que admiraven la vall i les serres pirinenques.


 Mentet (nom oficial en francès Mantet) és situat en un coster  (1500m. alt) al fons de la vall i és el punt final de la pista. A partir del petit poble el camí a de fer-se amb el sistema més antic de la Humanitat, és a dir a peu.

Aquest municipi (25 h. 2009) és situat al sud de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès. És format per la vall de capçalera del riu de Mentet, afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet (2478 m alt), per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet que comunica Mentet amb la vall de Saorra. Es troba envoltat per la Reserva Natural de Mentet. 

La recerca etimològica ens ha donat aquest resultat.: on abunda la menta. 

L’esment més primerenc del lloc de Mentet és de l’any 1011, en la butlla que el papa Sergi IV adreçà a Sant Miquel de Cuixà, segons la qual aquest cenobi tenia un alou a la villa Mentedo.

La parròquia de Sant Vicenç de Mentet depenia de la canònica de Santa Maria de Cornellà. Sembla ser que en un principi fou una església pròpia. L’any 1030 fou llegada en el testament de Ponç, ardiaca de la Seu d’Urgell, al seu fill Bernat, junt amb els alous que hi tenia. Al final del segle XI l’església apareix a mans dels comtes de Cerdanya. L’any 1097 el comte Guillem Jordà, per complir la voluntat del seu pare, el comte Guillem Ramon, fundà definitivament la canònica de Santa Maria de Cornellà i la dotà entre altres béns amb l’església de Sant Vicenç de Mentet.

L’any 1102 Ermengol, bisbe d’Elna, la consagrà de nou. segurament coincident amb l’acabament de les obres del temple romànic actual. En el mateix acte confirma el seu terme parroquial i la subjecció a la canònica de Santa Maria de Cornellà. 

A l’inici del segle XVIII, passa a ser sufragània de Sant Pau de Pi. L’any 1858 s’emprengueren obres de reforma que comportaren el sobre alçament de l’església. 

És un edific d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau ha estat molt reformada, especialment en la part alta, fou sobrealçada i les cobertes modificades. En aquest monemt també és construí el curiós campanar d’espadanya d’un sol ull i de forma en arc de semicircumferència situat sobre el mur de l’absis. 

La façana sud és profundament alterada i no correspon a l’obra original. La porta actual no té res a veure amb la primitiva, actualment paredada. Era de arc de mig punt i d’obra ceràmica igual que les dues finestres que la flanquegen. Els murs nord i oest  i l’absis correspone a la primigènia obra.


Les façanes no tenen cap ornamentació llevat del semicilindre absidal, on el nivell original de la coberta és assenyalat per una motllura de cavet, que formava el ràfec.  

Les dues diferents tipologies dels paraments originals poden situar la seva construcció en els segles XI i XII però no allunyades en el temps.



En aquesta ocasió l’amabilitat del jove encarregat de l’Oficina de Turisme ens va permetrà visitar l’església en el seu interior.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada