Portat per la nostra afició a
conèixer indrets de Catalunya aquesta vegada ens arriscaven a fer els dotze
quilometres que separen Pi de Mentet. La carretera és una pista enquitranada i
estreta. Quan et trobés amb un altre vehicle la majoria de les vegades s’ha de
parar i arrambar-se al marge. En moltes ocasions tampoc hi ha barreres que
separin la pista i el precipici. Però en
arribar a dalt del coll de Mentet (1765 m. alt) la panoràmica muntanyosa ens
meravellava. Compreníem aleshores la presència d’altres vehicles i de persones
que admiraven la vall i les serres pirinenques.
Aquest municipi (25 h. 2009)
és situat al sud de la comarca, entre els massissos de Costabona i de
Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès. És format
per la vall de capçalera del riu de
Mentet, afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós
format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de
la Dona, la portella de Mentet (2478
m alt), per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra,
els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet que comunica
Mentet amb la vall de Saorra. Es troba envoltat per la Reserva Natural de
Mentet.
La recerca etimològica ens ha
donat aquest resultat.: on abunda la
menta.
L’esment més primerenc del lloc de Mentet és de l’any 1011, en la butlla
que el papa Sergi IV adreçà a Sant Miquel de Cuixà, segons la qual aquest
cenobi tenia un alou a la villa Mentedo.
L’any 1102 Ermengol, bisbe d’Elna, la consagrà de nou. segurament coincident
amb l’acabament de les obres del temple romànic actual. En el mateix acte
confirma el seu terme parroquial i la subjecció a la canònica de Santa Maria de
Cornellà.
A l’inici del segle XVIII, passa a ser sufragània de Sant Pau de Pi.
L’any 1858 s’emprengueren obres de reforma que comportaren el sobre alçament de
l’església.
És un edific d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.
La nau ha estat molt reformada, especialment en la part alta, fou sobrealçada i
les cobertes modificades. En aquest monemt també és construí el curiós campanar
d’espadanya d’un sol ull i de forma en arc de semicircumferència situat sobre
el mur de l’absis.
La façana sud és profundament alterada i no correspon a l’obra original.
La porta actual no té res a veure amb la primitiva, actualment paredada. Era de
arc de mig punt i d’obra ceràmica igual que les dues finestres que la
flanquegen. Els murs nord i oest i
l’absis correspone a la primigènia obra.
Les façanes no tenen cap ornamentació llevat del semicilindre absidal, on
el nivell original de la coberta és assenyalat per una motllura de cavet, que
formava el ràfec.
Les dues diferents tipologies dels paraments originals poden situar la
seva construcció en els segles XI i XII però no allunyades en el temps.
En aquesta ocasió l’amabilitat del jove encarregat de l’Oficina de
Turisme ens va permetrà visitar l’església en el seu interior.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada