La Corriu (7h. 2009) és un poble disseminat situat a la dreta de l’aigua de Valls, sota el puig
Aguilar. La rectoria fou sovint residència del comandant carlí que regia la
comandància militar de Sant Llorenç de Morunys durant la primera guerra
Carlina, anomenat el Rector de Frades.
Aquesta església es troba dins
de l'antic terme del Castell de Sisquer. En el moment d’organitzar les
parròquies de la vall de Lord, entre els anys 872-878/9, el comte Guifré i el
bisbe de la Seu d'Urgell, Galderic, no figurava encara com a parròquia. Aviat
tingué funcions parroquials que conserva
durant molts anys, però que avui ha perdut.
En canvi en la relació de
parròquies de finals del segle X o principis de l’ XI ja figura com a tal a
l'acta apòcrifa de Consagració a la Seu d'Urgell. D’aquesta església parroquial
depenien la de Sant Jaume de Vilacireres (Berguedà) i el santuari de
Puig-aguilar.
L’any 960 apareix esmentada en
la dotació del monestir de Sant Pere de Graudescales. Va ser quan el promotor
de la revitalització del cenobi donà al monestir les seves cases de la Corriu.
L’any 982 el comte Borrell donà al monestir de Graudescales un alou a la
Corriu. No consta si també estava
compresa l'església.
Aquesta església de la Corriu,
l’any 1313 va ser visitada com a parròquia pels delegats de l’arquebisbe. Al
segle XIV encara mantenia les funcions parroquials que va perdre en temps
moderns a causa del despoblament de la zona.
Aquesta església de Sant Martí ha patit diverses
mutilacions i afegits al llarg del temps. A la capçalera de l'absis original
se'n va construir un altre, també quadrat.
Al cantó de tramuntana hi ha l'afegit d'una capella amb
data del 1738, una sagristia i un campanar d'espadanya amb dues finestres d'arc
de mig punt.
Al frontis, refet de nou, hi
ha una gran portalada gòtica. He trobat dades i una fotografia que parlen d’una
ferramenta romànica molt malmesa,
desapareguda en la nova porta. Potser els dos ferros actuals que hi resten són part de la primitiva.
De les tres finestres originals només en queda una de romànica d’una esqueixada. Està situada al mur meridional i oberta a l’absis original. Les altres dues existents són posteriors. La que s’obre al absis afegit és de dues esqueixades i l'altre és de parets paral·leles. Curiosament les tres tenen una llinda monolítica on s'ha retallat un arc de mig punt. La coberta de la nau és a dos vessants.
Al mur de ponent de la capella
afegida hi ha una escala adossada que puja fins a la coberta. Té un rètol que
per raons de seguretat aconsella no pujar-hi.
L'interior de l’església les
voltes són apuntades, igual que els arcs de les capelles i els dos preabsidals
en degradació que substitueixen l'antic mur de l'absis primitiu i que donen pas
a l'absis nou.
A la capçalera de l’absis, i
adossats a la paret hi ha els nínxols del cementiri.
Altres dades ens diuen que a les
golfes de l'església, formant part d'una paret, es conserva un bloc de pedra
rectangular, aprofitat d'una altra construcció. En ell es pot observar un
relleu molt desgastat i de formes tosques. Es representen tres espais. En el
primer, sota un arc de mig punt, sembla haver-hi una Mare de Déu amb el Nen al
costat esquerre. Al mig, en un arc de mig punt de doble llum que l'anterior, hi
ha dues figures de costat. Per últim, inscrit dins d'un rectangle, hi ha un
sarcòfag vist des de dalt i una figura, molt més petit que aquest, dintre.
Aquest relleu es pot posar en relació amb altre de la portalada de Santa Maria
de Puig-aguilar; en aquest cas és més complex però presenta les mateixes
limitacions tècniques i la incapacitat d'ordenar els motius.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada