La història del lloc de
Codalet està estretament lligada al monestir de Cuixà. La primera notícia sobre
Codalet és del 850, en què Condesalba, Enuteria, Vinul, Natiric, Usilda,
Galfaric, Cixila, Mangalec, Natalí i Rodesend, probablement germans, van vendre
a Protasi, convers, cap de la comunitat monàstica de Cuixà, la meitat de Codalet.
En el precepte de Carles el
Calb de l’any 871 a favor de Sant Andreu d’Eixalada- que ja estava unit a la
comunitat de Cuixà- són confirmades al monestir les terres i les vinyes de
Codalet. Sembla ser que durant els anys que hi da entre el 850 i el 871 va ser
comprada la resta del lloc de Codalet pel monestir. El domini de Sant Miquel sobre
Codalet va ser confirmat en la butlla de l’any 968 del papa Joan XIII.
L’abat Gregori pel febrer del 1142 atorgà , amb el
consentiment del comte Berenguer Ramon IV, el privilegi de construir una nova
vila a la “coromina del monestir”, lloc on es celebrava una fira, amb
l’establiment de llibertat de tot el cens servil per als nous habitants. Sembla
ser que ja existia una població primitiva
situada a l’esquerra del Lliterà. La nova vila va bastir-se als voltants
de l’església de Sant Feliu que ja existia.
Codalet apareix designat com a
“castrum” el 1305, moment en que el
vilatge nascut a la sagrera de Sant Feliu ja estava fortificat. Més endavant el
recinte fortificat de la saagrara o
cellera serà designat com a “força”.
Hi ha notícia que el 1346 Pere
III el Cerimoniós, per castigar la gent de Codalet per haver-se mantingut fidel
a Jaume III de Mallorca manà que enderroquessin les fortificacions.
Codalet estigué sota la
senyoria de l’abadia de Cuixà fins a la Revolució Francesa.
Les muralles conservades
actuals poden ser del segle XII, en la base, i en la part superior podrien
correspondre a una obra de remuntada o de reconstrucció del XIV o del XV.
Les restes de les antigues
muralles s'estenen breument a banda i banda de la torre, uns 7 metres per la
banda de la plaça del Fort, i serveixen de paret exterior de diversos
habitatges construïts a l'interior i a redós d'aquesta muralla.
L'aparell del mur es compon de
còdols grans i altres blocs de pedra només escantonats, disposats
horitzontalment i units amb quantitats abundants de morter.
A més d'aquests murs al
descobert, hom ha afirmat que hi ha algunes restes de la muralla a l'interior
d'altres edificacions.
El conjunt de les muralles va
ser declarat Monument Històric de França el 16 de novembre del 1949.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada