Pujàvem a visitar el priorat de Serrabona i prop d’un viratge (un dels molts de la estreta
carretera) llegíem un cartell que diu Sant Nazari de Barbadell, església
preromànica Segle X- XI. Com aquest
tipus d’església petita i de poble és una de les nostres dèries en baixar aparcàvem
el cotxe i per una pista de terra en bastant bones condicions caminàvem fins
atrobar l’església.
Sant Nazari de Barbadell (Saint Nazaire, en francès) és una
església de la comuna rossellonesa de Bulaternera (Bouleternère en francès), a
uns 3 quilòmetres de la població i a la ribera del Boules.
És tot el que resta de l'antic
llogaret de Barbadell, una
antiga possessió del priorat de
Serrabona. És a l'esquerra del Bulès, en els primers contraforts que es troben
en deixar la plana, anant del poble de Boulernère cap a Serrabona.
La nau, emmarcada originalment
en fusta, va ser elevada de nou al segle XI. El sostre de la nau única,
originalment en fusta, va ser substituït
per una volta de pedra de forma d'arc de mig punt recolzada en els arcs
anteriors que reforcen les parets. i fa de suport a la cobertura de teules de
pissarra rectangulars.
El campanar és d'espadanya i
l'absis és quadrat, amb cobertura de volta.
A principis del segle XX, el
lloc estava dividit en diversos propietaris i es transforma en una granja que
va desfigurar per complet l'edifici.
La constitució el 1997 de
l'associació Els amics de Sant Nazari de Barbadell fou el punt de
partida de la restauració de l'església. Va permetre l'adquisició de la
totalitat del terreny, amb una donació dels tres propietaris.
La restauració es va iniciar
immediatament. Els treballs es desenvoluparen gràcies a l'esforç personal dels
associats, que netejaren el lloc (les crescudes del Bulès havien aportat grans
quantitats de llim) i n'eliminaren moltes addicions constructives posteriors
que havien desfigurat del tot l'església.
És un testimoni preciós i rar, que va creuar més de deu
segles d'història.
Els grups de
visitants interessats en preromànic i romànic sovint vénen a visitar aquest
lloc que reviu, gràcies sobretot al voluntariat.
Actualment encara s’estan fent
reformes i enguixant l’interior de l’església.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada