divendres, 12 d’agost de 2016

SANT QUIRC DE TAÜLL. VALL DE BOÍ. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES PER L’ALTA RIBAGORÇA. 

Sempre ho diem ens agrada buscar aquelles esglésies senzilles i apartades del gran coneixement d’altres esglésies molt més importants. Tal vegada podríem dir esglésies o capelles de gent treballadora. Feia pocs dies que en una sortida d’Amics del Romànic del Berguedà havíem visitat les principals esglésies de la Vall de Boí. Però vam tornar i una de les esglésies o capella va ser la de Sant Quirc de Taüll.

 
Sant Quirc de Taüll esta situat al sud-oest de la urbanització turística de Pla de l'Ermita. Està construïda en una gran esplanada als afores de la urbanització. Per un petit camí no gaire llarg, prop de la zona boscosa del càmping s’hi arriba fàcilment. 

No hi ha notícies històriques sobre aquesta església, Per tant és molt difícil datar la seva construcció. Això és un problema freqüent en aquest tipus d'esglesioles pel seu aïllament. Per l'entorn històric de la zona i els pocs elements definidors que mostra l'edifici, la construcció d'aquesta esglesiola romànica podria situar-se entre finals del segle XI i les primeries del XIII. No va passar mai de ser una capella de la parròquia de Santa Maria de Taüll. 

L'ermita domina el paisatge de Taüll des de dalt del turó a 1.608 m. alt. aproximadament, quasi 200 metres per damunt seu. 
 
 
L'edifici és una petita església d'una sola nau, coberta a dues vessants de llosa de pissarra sobre encavallades de fusta, capçada per un absis amb coberta de volta. La teulada cònica de l'absis, a un nivell més baix que la de la nau, reflecteix a l'exterior la configuració d'espais interiors diferenciats. Al centre de l'absis, s'obre una espitllera. 

A la façana de migdia se situa la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat, recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.  

L'edifici s'assenta sobre rocs irregulars i de notables dimensions, probablement procedents d'esllavissades produïdes per l'erosió de la glacera que li serveixen de base. Rocs de la mateixa naturalesa s'escampen al voltant de l'església.  

A la façana nord hom pot veure, no gaire lluny de l'absis, una gran arcada de pedra tosca, tapiada actualment per un vidre, que fa evident l'existència d'una perforació del mur potser per accedir a una capella lateral, afegida després de la primitiva construcció  i suprimida posteriorment. El fet que no es vegin senyals d'arrencada dels murs podria indicar que l'esmentat annex hauria estat adossat sense encaix al mur.

 
Els murs, de carreus de pedra desbastada prou irregulars, presenten diferència en el seu aparell. Sembla que la capçalera (l'absis més un terç aproximadament de la nau) podria pertànyer a una etapa constructiva anterior a la de la resta de la nau, on els carreus estan disposats de forma molt més regular.  

Mitjançant l’obertura en la paret nord es pot veure l'interior, molt abandonat, hi ha un banc corregut lateral construït amb carreus de pedra. El paviment de la nau està format per grans lloses mentre que el del presbiteri està construït per rocs. A l'angle nord-oest dels peus hi ha una pica. És pobra en decoració i molt senzilla. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada