Sempre ho diem ens agrada
buscar aquelles esglésies senzilles i apartades del gran coneixement d’altres
esglésies molt més importants. Tal vegada podríem dir esglésies o capelles de
gent treballadora. Feia pocs dies que en una sortida d’Amics del Romànic del
Berguedà havíem visitat les principals esglésies de la Vall de Boí. Però vam
tornar i una de les esglésies o capella va ser la de Sant Quirc de Taüll.
No hi ha notícies històriques
sobre aquesta església, Per tant és molt difícil datar la seva construcció.
Això és un problema freqüent en aquest tipus d'esglesioles pel seu aïllament. Per
l'entorn històric de la zona i els pocs elements definidors que mostra
l'edifici, la construcció d'aquesta esglesiola romànica podria situar-se entre
finals del segle XI i les primeries del XIII. No va passar mai de ser una
capella de la parròquia de Santa Maria de Taüll.
L'ermita domina el paisatge de
Taüll des de dalt del turó a 1.608 m. alt. aproximadament, quasi 200 metres per
damunt seu.
L'edifici és una petita església
d'una sola nau, coberta a dues vessants de llosa de pissarra sobre encavallades
de fusta, capçada per un absis amb coberta de volta. La teulada cònica de
l'absis, a un nivell més baix que la de la nau, reflecteix a l'exterior la
configuració d'espais interiors diferenciats. Al centre de l'absis, s'obre una espitllera.
A la façana de migdia se situa
la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat,
recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.
L'edifici s'assenta sobre rocs
irregulars i de notables dimensions, probablement procedents d'esllavissades
produïdes per l'erosió de la glacera que li serveixen de base. Rocs de la
mateixa naturalesa s'escampen al voltant de l'església.
A la façana nord hom pot
veure, no gaire lluny de l'absis, una gran arcada de pedra tosca, tapiada
actualment per un vidre, que fa evident l'existència d'una perforació del mur
potser per accedir a una capella lateral, afegida després de la primitiva construcció
i suprimida posteriorment. El fet que no
es vegin senyals d'arrencada dels murs podria indicar que l'esmentat annex
hauria estat adossat sense encaix al mur.
Mitjançant l’obertura en la
paret nord es pot veure l'interior, molt abandonat, hi ha un banc corregut
lateral construït amb carreus de pedra. El paviment de la nau està format per
grans lloses mentre que el del presbiteri està construït per rocs. A l'angle
nord-oest dels peus hi ha una pica. És pobra en decoració i molt senzilla.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada