SANT MIQUEL DE LLOTES. ROSSELLÓ. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL ROSSELLÓ 

Sant Miquel de Llotes (Nom oficial francès Saint-Michel-de-Llotes) és un poble situat al límit de la zona muntanyosa dels Aspres amb el Riberal, dins la rodalia d’Illa.

El poble de Llotes apareix sempre lligat a la història del vescomtat d’Illa, fins al punt que n'és el seu origen, en baixar la població de l'emplaçament de les muntanyes, d'accés més difícil, a la plana fèrtil del Riberal. El 898 en un diploma ja consta el lligam de la vila d'Illa amb el lloc de Llotes, així com em documents posteriors. Al llarg dels segles IX a XI són nombrosos els alous en el territori de Llotes, que sempre apareixen relacionats amb la vila d'Illa. 

El poble (300 h./185 m alt) se centra en l’església parroquial (Sant Miquel), vora la riera de Sant Miquel (o de Gimenell), afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos.

La construcció de l'església tingué lloc al segle XI i va ser consagrada el 1031. Inicialment era dedicada a Santa Eulàlia, abans que l'advocació s'assignés a Sant Miquel.  

La nau principal és de volta de canó, amb tres arcs dobles. Construïda amb cobertura de fusta al segle XI, la substitució d'aquesta per la pedra féu que calgués reforçar les parets laterals amb arcs de contrafort.  

A banda i banda de la nau principal se n'aixecaren dues de laterals, una del segle XIV i una altra de més tardana. Pel mur de la capçalera (sobre elevada al segle XIII o al XIV) corre un petit fris d'arcs cecs visible amb dificultats.

L'absis va ser construït en estil romànic llombard, és semicircular i molt aixecat respecte del nivell del carrer. És decorat amb lesenes i arcuacions cegues. Es poden observar, també, els forats deixats per les subjeccions de les bastides que s'hi utilitzaren en els processos constructius. 

L'alt campanar, de planta quadrada, té obertures per a les campanes a cada cara. 

L'edificació va ser engrandida diverses vegades: al segle XIV (construcció d'una nau paral·lela al nord de la principal); al segle XVII (una capella); al XVIII (sagristia del 1702, aixecament del cor, construcció de dos passadissos laterals, es remuntà el campanar); i encara al segle XIX.

 Darrerament ha estat restaurada completament al segle XX.

Llàstima no poder entrar a veure tot el que surt relacionat al seu interior però enumerem les dades trobades: D'època medieval resta una marededéu amb l'Infant, així com un sarcòfag datat del 1318. Més moderna la cadireta processional de la Mare de Déu, que es va daurar l’any 1735. Es poden esmentar, a més, una estàtua en fusta esculpida, policroma i daurada, que es considera feta a finals del segle XVII o començament del XVIII. Una pila baptismal del divuitè en marbre de Vilafranca de Conflent, i una cadira de la mateixa època. Hom ha destacat, també, la conservació d'una "superba" campana del segle XVIII. S'ha esmentat sense confirmar l'existència d'una estàtua del segle XIII dedicada a santa Eulàlia. 

A més, com moltes esglésies de la Catalunya Nord són conserven en el seu interior gran quantitat de retaules. Surten citats en aquesta església:

·         Retaule de l'arcàngel Sant Miquel, o de l'Altar major. Del segle divuitè, fet en fusta daurada i policromada. L'espai central és ocupat per l'arcàngel sant Miquel dominant un drac antropomòrfic.

·         Retaule del Roser, primera capella lateral esquerra. Com l'anterior, va ser realitzat en fusta daurada i pintada. El fet que se n'hagi conservat el contracte de producció permet datar-lo al 1774. En el centre de la peça, la Mare de Déu amb l'Infant lliura el roser -rosari- a sant Domènec i a santa Caterina de Siena.

·         Retaule de sant Antoni, segona capella lateral esquerra. Fet de guix pintat, és de finals del segle XIX, en estil neoclàssic. La Mare de Déu de Lorda és acompanyada per sant Antoni Abat i santa Marta.

·         Retaule del Crist, primera capella lateral dreta. És del segle XVIII o del XIX, i hauria estat un encàrrec de la Confraria del Crist. El retaule és d'estil neoclàssic, en fusta pintada imitant el marbre. Centra la peça el Crist crucificat.

·         Retaule de la Mare de Déu de la Misericòrdia, segona capella lateral dreta. Amb data no segura, però del segle XIX i posterior a 1866 (any en què es va fer la capella), va ser fet de fusta pintada i daurada. La Mare de Déu és acompanyada per sant Joan Baptista i un altre sant no identificat. 

L'edifici va ser declarat Monument històric de França al 30 de juliol del 1973. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.