divendres, 26 d’agost de 2016

SANT FELIU DE CODALET. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD. 

L’església de Sant Feliu de Codalet és esmentada per primera vegada l’any 865 en un judici per dirimir la propietat del vilar de Mata, dins el terme de Prada, celebrat al castell de Sant Esteve de Pomers, en presència del comte Salomó. La sentencia fou favorable al monestir de Santa Maria de la Grassa. Consta que l’alou hi limitava. També surt esmenada en  document de ls anys 878 i 879.

 
A les butlles a favor de Sant Miquel de Cuixà dels papes Agapit II de l’any 950, de Joan XIII del 968 i de Sergi IV  del 1011 també consta com a límit del terme del monestir de Cuixà. 

L’església romànica fou tan profundament reformada entre els segles XIV i XIX que és difícil discernir quines són les parts romàniques. 

L’edifici romànic original, del final del segle XI o inici del XII constava d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular. la part subsistent  correspon aproximadament  a la meitat occidental se la nau única.  La volta actual és el resultat d’un sobrealçament, probablement  al segle XIV, quan la nau fou proveïda de quatre capelles laterals.
 

La part occidental de la nau que correspon  a l’església romànica ha conservat una cornisa interior tallada a bisell. Unes obres de restauració amb trobat l’existència de la primitiva porta romànica, transformada i feta més estreta en convertir-se en una porta de la sagristia. també s’ha descobert a una certa alçada entre la porta i la primera capella lateral, una de les finestres primitives, d’arc de mig punt i de doble esqueixada. 

La capçalera- que probablement ja havia estat reconstruïda al segle XIV- fou destruïda el 1736 per obrir en el seu emplaçament una nova porta d’entrada de mig punt i aparellada de marbre rosat. En aquesta moment l’església canvia l’orientació i l’altar major, amb el seu retaule, fou col·locat a ponent de la nau.
 


També durant aquestes reformes es bastí un campanar quadrat a l’angle nord. Segons una aquarel·la de la primera meitat del segle XIX el coronament de la torre era amb merlets, i posteriorment va ser modificat.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada