L’església de Sant Feliu de
Codalet és esmentada per primera vegada l’any 865 en un judici per dirimir la
propietat del vilar de Mata, dins el terme de Prada, celebrat al castell de
Sant Esteve de Pomers, en presència del comte Salomó. La sentencia fou
favorable al monestir de Santa Maria de la Grassa. Consta que l’alou hi
limitava. També surt esmenada en
document de ls anys 878 i 879.
A les butlles a favor de Sant
Miquel de Cuixà dels papes Agapit II de l’any 950, de Joan XIII del 968 i de
Sergi IV del 1011 també consta com a
límit del terme del monestir de Cuixà.
L’església romànica fou tan
profundament reformada entre els segles XIV i XIX que és difícil discernir quines
són les parts romàniques.
L’edifici romànic original,
del final del segle XI o inici del XII constava d’una nau capçada a llevant per
un absis semicircular. la part subsistent
correspon aproximadament a la
meitat occidental se la nau única. La volta
actual és el resultat d’un sobrealçament, probablement al segle XIV, quan la nau fou proveïda de
quatre capelles laterals.
La part occidental de la nau que correspon a l’església romànica ha conservat una cornisa interior tallada a bisell. Unes obres de restauració amb trobat l’existència de la primitiva porta romànica, transformada i feta més estreta en convertir-se en una porta de la sagristia. també s’ha descobert a una certa alçada entre la porta i la primera capella lateral, una de les finestres primitives, d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
La capçalera- que probablement
ja havia estat reconstruïda al segle XIV- fou destruïda el 1736 per obrir en el
seu emplaçament una nova porta d’entrada de mig punt i aparellada de marbre
rosat. En aquesta moment l’església canvia l’orientació i l’altar major, amb el
seu retaule, fou col·locat a ponent de la nau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada