Marcèvol és un poble, bastant
despoblat i abandonat, situat a l’est del municipi d’Arboçols, al qual pertany.
Santa Maria de les Grades és l’església
parroquial del poble. És al capdamunt d’un serrat , prop de l’antic priorat de Marcèvol.
El primer esment del lloc de
Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà el 1011, on consta que aquest
monestir hi posseïa uns alous. Sant Martí de Canigó en rebé uns altres l’any
1088. L’església es esmentada també el 1091 en el testament del vescomte de
Castellnou i ardiaca d’Elna Guillem Jaspert. El 1106, Hug, vescomte de Tatzó li
feu un altre llegat. El 14 de gener de 1119, el comte Ramon Berenguer III i la
comtessa Dolça, hereus dels comtats de Cerdanya i conflent li cediren una
alberga, per remissió dels seus pecats i dels de llurs parents. És esmentada
com a parròquia l’any 1163.
En aquesta església es fundà
la primera comunitat de canonges del Sant Sepulcre que més tard es traslladaren
a un nou edifici construït a migdia del poble. Molt probablement, fou entre els
anys 1142 i 1164 que els canonges construïren l’actual església del priorat de
Santa Maria de Marcèvol. Després d’això, aquesta primera església va ser
coneguda més endavant cons Santa Maria de les Grades i restà com a simple
parròquia del lloc.
L’aparell de pedra
escalabornades presenta sobretot a la paret nord les traçades al ferro característiques
a la regió. L’edifici dataria de la segona meitat d’aquest segle.
La porta s’obre al migdia i
fou refeta al segle XIV o XV amb arc apuntat de pedres picades. Al segle
XIV o potser abans s’edificà al davant de l’església un recinte
fortificat, proveït d’espitlleres amb la porta de mig punt sobre un sòcol rocallós i uns graons que han donat a l’església
l’apel·lació de Nostra Senyora de les Grades. Un matacà protegia aquesta porta
i una ronda emmerletada unia el recinte a l’església.
El retaule major, que
presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades , obra del pintor
vinçanenc Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. També CR ens
parla d’una imatge molt senzilla i popular de la Mare de Déu asseguda, de
tradició romànica, probablement al segle XIV.
Tancada la porta d’accés ha
estat difícil fotografiar-la així com l’interior de la ronda, però hem fet el
millor possible. La part exterior envoltada d’altres edificacions també ha
estat problemàtic d’aconseguir.
Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada