SANTA MARIA DE LES GRADES. ARBOÇOLS. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

Marcèvol és un poble, bastant despoblat i abandonat, situat a l’est del municipi d’Arboçols, al qual pertany.

Santa Maria de les Grades és l’església parroquial del poble. És al capdamunt d’un serrat , prop de l’antic priorat de Marcèvol. 

El primer esment del lloc de Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV  atorgà a Cuixà el 1011, on consta que aquest monestir hi posseïa uns alous. Sant Martí de Canigó en rebé uns altres l’any 1088. L’església es esmentada també el 1091 en el testament del vescomte de Castellnou i ardiaca d’Elna Guillem Jaspert. El 1106, Hug, vescomte de Tatzó li feu un altre llegat. El 14 de gener de 1119, el comte Ramon Berenguer III i la comtessa Dolça, hereus dels comtats de Cerdanya i conflent li cediren una alberga, per remissió dels seus pecats i dels de llurs parents. És esmentada com a parròquia l’any 1163. 

En aquesta església es fundà la primera comunitat de canonges del Sant Sepulcre que més tard es traslladaren a un nou edifici construït a migdia del poble. Molt probablement, fou entre els anys 1142 i 1164 que els canonges construïren l’actual església del priorat de Santa Maria de Marcèvol. Després d’això, aquesta primera església va ser coneguda més endavant cons Santa Maria de les Grades i restà com a simple parròquia del lloc.

Es tracta d’una església de nau única, coberta amb volta de canó llis de mig punt i capçada per un absis semicircular, proveït exteriorment de les típiques arcuacions cegues i lesenes de l’arquitectura llombarda del segle XI, introduïda per l’abat Oliba en el primer terç de segle.  

L’aparell de pedra escalabornades presenta sobretot a la paret nord les traçades al ferro característiques a la regió. L’edifici dataria de la segona meitat d’aquest segle. 

La porta s’obre al migdia i fou refeta al segle XIV o XV amb arc apuntat de pedres picades. Al segle XIV  o potser abans  s’edificà al davant de l’església un recinte fortificat, proveït d’espitlleres amb la porta de mig punt sobre un sòcol rocallós  i uns graons que han donat a l’església l’apel·lació de Nostra Senyora de les Grades. Un matacà protegia aquesta porta i una ronda emmerletada unia el recinte a l’església. 

El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades , obra del pintor vinçanenc Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. També CR ens parla d’una imatge molt senzilla i popular de la Mare de Déu asseguda, de tradició romànica, probablement al segle XIV.

Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.  Sobre aquest fet es desenvolupa el miracle de la farina. 

Tancada la porta d’accés ha estat difícil fotografiar-la així com l’interior de la ronda, però hem fet el millor possible. La part exterior envoltada d’altres edificacions també ha estat problemàtic d’aconseguir.  

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.