Visitàvem el
poble de Civís ( antigament Cevís, entre altres grafies).
Aquest poble és situat
a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la
divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís. Les cases, amb teulats a
doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís.
L’antic terme de
Civís, que fou municipi independent fins el 1970, comprenia, a més, els pobles
d'Argolell, Asnurri, Aós i el llogaret d'Arduix; hi ha també nombroses bordes
esparses com les de Conflent, Cortvassill, Llosar, Vallbiguera i Sobirà.
Actualment, Civís constitueix una entitat municipal descentralitzada.
El castell de
Civís antigament fou posseït pels Caboet en feu de l’Església d’Urgell. Així,
és documentat que Guillem Guitard de Caboet, pel seu testament del 1110, llegà
els dits castells a l’Església d’Urgell, tot disposant que la seva filla
Ermengarda els posseís en feu per aquella. El 1199 els béns i feus de la casa
de Caboet s’integraren en els dominis dels vescomtat de Castellbò.
El lloc de Civís
apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell juntament amb
l’església. També l’any 1084 en la venda d’unes terres (“ amb el nom de Zevic”.
L’església de Sant Romà de Seviç fou
visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. El capellà
d’aquesta església figura en la relació
de la dècima de l’any 1280 i un segle més tard en el llibre de la dècima de la
diòcesi del 1391.
A la primeria
del segle XVI el lloc s’integrava dins el quarter de Ciutat del vescomtat de
Castellbò. Civís era en aquelles dates vila closa i així es documentada en el Spill
del 1519. A Civís hi havia un lloctinent del batlle de Ciutat. Els homes havien
de fer guaites i obres al castell de Ciutat, i també host i cavalcada a
requeriment del vescomte.
L’església ha
estat reconstruïda en època més recent; però conserva, fragments d’un mur més antic, que es prolonga
més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix
interior. La porta és quadrada amb llinda de fusta.
Tant al pujar
com el baixar la perspectiva de l’indret com el groc i verd de la naturalesa
meravellaven els nostres ulls.
Quins racons més bonics té el nostre petit/gran
país!
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada