divendres, 21 d’abril de 2017

SANT MIQUEL DELS SANTS DE BALENYÀ. OSONA.

TERRES D’OSONA.

En les nostres sortides per les terres d’Osona, properes al Montseny, una cruïlla constant en la nostra ruta sempre ha estat el poble de Sant Miquel de Balenyà. Quan hi passàvem veiem la gran església a la plaça pràcticament situada al centre del poble. En aquesta ocasió fèiem una parada i visitàvem exteriorment l’edifici. Ens sorprenia l’absis semicircular de formigó però com ja havíem vista aquesta solució en l’església de Malla van pensar que era una solució que s’havia empleat per mantenir certa estructura tal vegada romànica. Però la recerca de dades
 ens desmentia les nostres suposicions.


Sant Miquel de Balenyà és un nucli de població (1.264 h 2014) situat a la falda del massís del Montseny. Limita al sud amb el nucli de Sant Jaume de Viladrover (el Brull), al sud-oest amb els Hostalets de Balenyà (Balenyà), a l'oest amb Tona, al nord-oest amb Malla i al nord-est amb Taradell.

Els primers documents escrits que parlen sobre els terrenys que ocupen el poble daten de l'any 944. Aquests documents que formen part del testament de Guadamir que posseïa grans béns a L'Aguilar (actual Serrat de L'Aguilar), i que donava un bou a l'església de Sant Fruitós de Balenyà.

El territori que actualment ocupa Sant Miquel de Balenyà formava part d'una Vila (extensa propietat agrícola) que ocupava banda i banda de la capçalera del riu Congost. Aquests terrenys eren propietat d'Adalbert, pare de Miró Adalbert, i de Guilalbert, signataris de l'Acta de Consagració de Sant Fruitós de Balenyà el 1083. A finals de segle, Miró Adalbert fa donació d'uns terrenys de prop de l'Aguilar a Sant Pere de Vic.

La història és llarga i carregada de noms  il·lustres  per tant faré un salt en el temps.

El nucli de població va néixer al voltant de l'estació de Balenyà-Tona-Seva-Taradell, que va ser construïda l'any 1874 i fou inaugurada l'any 1875. Quan es va construir el baixador de Taradell-Montrodon, l'estació passà a anomenar-se estació de Balenyà-Tona-Seva.

Als voltants de l'any 1964, a partir de necessitats de treballadors de la zona de tenir un habitatge, a un preu assequible, es va formar una Cooperativa d'habitatges, que va ser la responsable del més gran creixement que ha tingut el poble fins a l'actualitat.

Els resultats de tot això va ser el naixement d'un poble que es deia Balenyà que pertanyia a quatre municipis: els Hostalets de Balenyà, Malla, Seva i el Brull. El fet d'estar partit en quatre municipis portava un munt de problemes a l'hora de poder fer coses al poble i es donaven casos de gent que si es moria en una habitació o altra de la casa, havien de fer els tràmits a un o altre ajuntament.

Entre els anys 1990 i 1993, es van fer les accions necessàries per aconseguir la segregació dels quatre municipis per crear-ne un de nou, tot semblava indicar que la segregació s'aprovaria, però un canvi sobtat de responsables a governació va fer que canviés el sentit de la resolució i van agregar tot el nucli al municipi de Seva, tot indicant que la solució al conflicte havia de ser la creació d'una entitat municipal descentralitzada.

L'any 1991, el nom del poble el varen canviar pel de Sant Miquel de Balenyà, ja que van dir que el de Balenyà, era el que pertanyia al municipi dels Hostalets de Balenyà.

Al final de la primera dècada, l'any 2009, es va fer una consulta popular no vinculant, per tornar a optar a tenir una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada). 


Al Ple municipal de Seva del dia 17 de setembre de 2012, es va aprovar per majoria absoluta que Sant Miquel de Balenyà sigui una EMD (Durant el temps d'exposició pública no rep cap al·legació).

El dia 05 d'agost de 2014 el govern de la generalitat aprova el Decret de constitució de la Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà que és publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 7 del mateix mes.

L'església de nova planta de Sant Miquel dels Sants de Balenyà va ser dissenyada per l'arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, però al llarg de l'obra es va modificar de tal manera que l’arquitecte no reconeixia l'obra com a seva. Es va començar a construir el 1945 i tres anys després ja s'hi deia missa tot i que no es va acabar fins cinc anys després. El bisbe Joan Perelló va inaugurar i beneir el temple el 20 de setembre de 1953.

L`església està sota l’advocació de Sant Miquel dels Sants, el patró de Vic, per pressió del bisbat i d’algun propietari veí. Els feligresos preferien Sant Jaume, sant al qual es va dedicar la capella lateral més propera al presbiteri, decorada per l'artista Elisa Lagoma.

L'església ha esdevingut al llarg dels anys el centre del poble i en la seva plaça si fan múltiples activitats, fires, festa major, etc.

És força interessant la lluita d’aquest poble per tenir identitat pròpia. Malgrat el nostre interès per parlar de les esglésies dels nostre país no he pogut deixar de copiar el referent a la seva problemàtica municipal.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada