dimecres, 5 d’abril del 2017

SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

Sant Sadurní d'Osormort (86 h. 526 m. alt) és un municipi de la comarca d'Osona situat a la vall de la riera Major, abans anomenada riera d'Osor. El terme, que l’any 1937 va canviar el nom pel d’Osormort, comprèn la caseria de Sant Sadurní d’Osormort, situada vers el sector central del terme, a la dreta de la Riera Major, vora el gran mas de Masferrer i a poca distància de l’edifici de les escoles i de la casa del comú. A més complementen el municipi  la caseria de la Verneda de Sant Feliu i la urbanització del Bojons, i també l’antiga demarcació parroquial de Sant Feliu de Planeses.


Sant Sadurní d’Osormort és documentada des de l'any 937. A mitjans del segle XII era sufragaria del monestir de Sant Llorenç del Munt fins al 1330 quan va recuperar la seva independència. 

Al segle XI va ser reedificada.  Constitueix un notable edifici romànic, amb una nau i un absis decorats amb arcuacions llombardes, que utilitzen la pedra roja per a donar una nota de color i vistositat a l’obra.  L’absis semicircular, està decorat exteriorment per un fris d'arcuacions cegues formant grups de cinc, limitats per bandes llombardes.
 
El campanar quadrat va ser reconstruït posteriorment als terratrèmols del segle XV, però volent guardar l'estil romànic. És una gran torre, gairebé desproporcionada, de la mateixa amplada de la nau, que tenia els dos pisos superiors ornats amb finestres geminades, partides per una columna. Els baixos d’aquesta torre feien d’atri, i més tard s’integraren com a part davantera de la nau i el cor.  

Al llarg del segle XVII s’hi afegiren dues capelles laterals que feren que l’edifici tingués planta de creu llatina, i hom adossà a l’església una rectoria a la banda de migdia. També es va fer un revestiment de guix i motllures barroques. 

L’església fou restaurada, amb la supressió de la rectoria i de la capella de la part de migdia, i també d’una part de l’interior. 

Durant la guerra civil espanyola es va destruir el retaule barroc de l'altar, sortint a la llum unes pintures murals de la primera meitat del segle XII, representant el Pantocràtor i escenes de la bíblia, de clara influència francesa amb figures estilitzades; es conserven en el Museu Episcopal de Vic.  
 
Es tracta d'unes pintures que no mantenen els colors originals, ja que van patir un incendi important en el transcurs de la Guerra Civil. Malgrat tot, amb el to de color enfosquit, es conserven dues bandes del conjunt; la inferior i la central, mentre que la superior -on segurament hi havia representada la mare de Déu en majestat- no s'ha conservat.  
 
La banda inferior fa referència al llibre del Gènesi les quals constitueixen un notable conjunt del principi del segle XII, amb la figura del Pantocràtor entre els símbols dels evangelistes a la part més alta i escenes de la creació, de la desobediència d’Adam i Eva i apòstols sota seu. 
 

Sant Sadurní d'Osormort és una església d'estil romànic-llombard i està inscrita com a Bé Inventariat.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada