Sant Sadurní
d'Osormort (86 h. 526 m. alt) és un municipi de la comarca d'Osona situat a la
vall de la riera Major, abans anomenada riera d'Osor. El terme, que l’any 1937
va canviar el nom pel d’Osormort, comprèn la caseria de Sant Sadurní
d’Osormort, situada vers el sector central del terme, a la dreta de la Riera
Major, vora el gran mas de Masferrer i a poca distància de l’edifici de les
escoles i de la casa del comú. A més complementen el municipi la caseria de la Verneda de Sant Feliu i la
urbanització del Bojons, i també l’antiga demarcació parroquial de Sant Feliu
de Planeses.
Sant Sadurní
d’Osormort és documentada des de l'any 937. A mitjans del segle XII era
sufragaria del monestir de Sant Llorenç del Munt fins al 1330 quan va recuperar
la seva independència.
Al segle XI va
ser reedificada. Constitueix un notable
edifici romànic, amb una nau i un absis decorats amb arcuacions llombardes, que
utilitzen la pedra roja per a donar una nota de color i vistositat a l’obra. L’absis semicircular, està decorat
exteriorment per un fris d'arcuacions cegues formant grups de cinc, limitats
per bandes llombardes.
El campanar
quadrat va ser reconstruït posteriorment als terratrèmols del segle XV, però
volent guardar l'estil romànic. És una gran torre, gairebé desproporcionada, de
la mateixa amplada de la nau, que tenia els dos pisos superiors ornats amb
finestres geminades, partides per una columna. Els baixos d’aquesta torre feien
d’atri, i més tard s’integraren com a part davantera de la nau i el cor.
Al llarg del
segle XVII s’hi afegiren dues capelles laterals que feren que l’edifici tingués
planta de creu llatina, i hom adossà a l’església una rectoria a la banda de
migdia. També es va fer un revestiment de guix i motllures barroques.
L’església fou
restaurada, amb la supressió de la rectoria i de la capella de la part de
migdia, i també d’una part de l’interior.
Durant la guerra
civil espanyola es va destruir el retaule barroc de l'altar, sortint a la llum
unes pintures murals de la primera meitat del segle XII, representant el
Pantocràtor i escenes de la bíblia, de clara influència francesa amb figures
estilitzades; es conserven en el Museu Episcopal de Vic.
Es tracta d'unes
pintures que no mantenen els colors originals, ja que van patir un incendi
important en el transcurs de la Guerra Civil. Malgrat tot, amb el to de color
enfosquit, es conserven dues bandes del conjunt; la inferior i la central,
mentre que la superior -on segurament hi havia representada la mare de Déu en
majestat- no s'ha conservat.
La banda
inferior fa referència al llibre del Gènesi les quals constitueixen un notable
conjunt del principi del segle XII, amb la figura del Pantocràtor entre els
símbols dels evangelistes a la part més alta i escenes de la creació, de la
desobediència d’Adam i Eva i apòstols sota seu.
Sant Sadurní d'Osormort és
una església d'estil romànic-llombard i està inscrita com a Bé Inventariat.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada