divendres, 28 d’abril de 2017

SANTA LLÚCIA DE FLUVIÀ. GUISSONA. SEGARRA

PAS A PAR PER LA SEGARRA 

Quan anàvem a conèixer un dels castell visitables de la zona ens sobtà un edifici mig ruïnós però que mostra un estructura forta i ben treballada.  Van parar-nos i van seguir el seu entorn de grans carreus. Una cartells explicatius molt explícits ens han servit per escriure la crònica del nostre pas per les terres de la Segarra.

Fluvià és un despoblat del municipi de Guissona, a la plana, al NE de la vila, aproximadament a un quilòmetre, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió. 

Fluvià era el nucli més important d’un seguit d’assentaments que és van fundar al segle XI a l’entorn de Guissona per tal d’assegurar-ne la conquista per part dels cristians. Un cop assolida la fita, l’any 1072, el senyoriu de Guissona fou repartit entre le s Bernat, senyors de Fluvià i la mitra d’Urgell.

Al llarg dels segles XI i XII la família Bernat esdevingué una nissaga influent i poderosa. Això va canviar anys després quan es dona la primera gran divisió del seu patrimoni. Aquest fet suposà l’inici del seu declivi. Paral·lelament, Guissona, sota la protecció del bisbat i amb l’església canonical destacada s’anà consolidant com a nucli de població. En aquest context la vila va iniciar un procés d’expansió que suposà l’absorció progressiva del pobles veïns. L’any 1383, la decadència dels Bernat era evident. Guissona amb altre nuclis , va comparar Fluvià i Vilamur juntament amb tots el drets del senyoriu. 

L’any 1505 aquest drets van ser venuts al bisbe d’Urgell Pere de Cardona, per tal de desfer-se de la carrega econòmica que suposaven. Aquesta compra, però, anava lligada a una seria de capitulacions que establien, entre altres, l’enderroc del poble, el castell i l’església i la construcció d’una residència.

La construcció de l’Obra de Fluvià o de Santa Llúcia es donà entre el 1.505 i el 1.514, fins quan Pere de Cardona fou ascendit a arquebisbe de Tarragona i retirà els fons per edificar-la. Durant aquests anys, es va arribar a cobrir la planta baixa i s’inicià la construcció del primer pis. Tot i que l’edifici no es va acabar de fer, en resultaren una sèrie d’espais practicables.  

La sala considerada coma refetor (refectori) va perdre la funció de capella mantenint l’advocació de l’antiga església de Fluvià. Així, aquest oratori es dedicà a sant Blai, a sant Jordi i, especialment, a santa Llúcia. Per aquest motiu, l’any 1.574, la capella es dotà d’un nou retaule renaixentista d’autor desconegut dedicada a la santa. Actualment, es conserva  a la Col·legiata de Santa Maria de Guissona.

Durant la Guerra del Francès, aprofitant la solidesa de l’edifici i la seva situació de domini respecte a la població de Guissona, l’Obra de Fluvià esdevingué un bastió per les tropes franceses que s’hi fortificaren. 

El 1.809, un cop les tropes abandonaren la seva posició, els mateixos habitants de Guissona van ensorrar les voltes per evitar atacs posteriors.  

A partir de 1.836, amb les desamortitzacions, les restes de l’edifici passarem a mans privades quins que l’any 1.954 l’ajuntament n’adquirí la propietat. Abans d’aquesta compra, l’any 1.949, l’Obra de Fluvià va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Ara per completar la informació passo a transcriure el planell que descriu el Palau. L’Obra d Fluvià és un edifici de planta quadrada que, seguint els canons de la seva època, s’articula a l’entorn d’un pati central distribuïdor de grans dimensions. En la seva construcció, segons la documentació coneguda hauria intervingut mà d’obra francesa. 

Tot i l’estat en què ha arribat als nostres dies, es pot interpretar l’ús d’algunes estances de l’edifici. L’espai més interessant en l’àmbit decoratiu és la sala que Eduard Camps identificava com a menjador i que s’havia utilitzat com a capella. Trobem també la cuina, on es poden veure les traces d’una gran pica, d’una llar de foc i un petit forn.  

La construcció, entre altres, hauria comptat també amb unes cavallerisses amb accés lateral independent i una altra sala de grans dimensions coberta amb volta igualment amb entrada pròpia.


En conjunt, es tracta d’un magnífic edifici d’estil gòtic tardà amb algunes solucions renaixentistes que s’ha de considerar com una mostra única d’arquitectura civil d’aquest moment a la Segarra. En tota la construcció es poden observar una gran varietat de solucions arquitectòniques i decoratives. 

Així doncs, l’Obra de Fluvià, convertida en una ruïna romàntica, amaga petites joies en forma de frisos escultòrics, mènsules, capitells... que ens transporten a l’esplendor d’una altra època. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada