El nom de
l’actual poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol (176 h. 2009), ve donat per una antiga
vil·la rural i actual masia de Puig-oriol (ampliada i modificada al segle
XVIII) que ha donat el nom al poble i a la parròquia.
Poca cosa es
coneix de la primitiva església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, sufragània de
Lluçà. Ja apareix esmentada en l'acta de consagració de l'església de Lluçà,
realitzada l'any 905, quan el bisbe de Vic Idalguer acudí a restaurar
l'església de Santa Maria, als peus del castell de Lluçà.
Aquesta església,
va ser refeta el 1435, i es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de
l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació.
El poble es
formà a partir del s XVIII. L’any 1855 Santa Eulàlia de Puig-oriol s’independitzà
eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església
dins el nucli de la població.
L’actual
església és un temple d'estil barroc popular d'una sola nau, amb tres petites
capelles laterals a cada banda, acabada en presbiteri i façana curvilínia. Els
murs són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb les cantonades
diferenciades de carreus de majors dimensions.
A la façana
principal, orientada a l'oest, s'hi obre un gran portal emmarcat amb brancals i
llinda de pedra motllurada. En una de les pedres que formen la llinda hi ha la
data de 1855 amb una creu intercalada.
Sobre el portal
s'hi obre una fornícula amb una imatge de Santa Eulàlia i més amunt hi ha un rosetó.
Encara més amunt s'obre un petit òcul emmarcat amb maó.
A la banda sud de l'església s'hi adossa la rectoria i a l'extrem nord-est es troba la capella del Santíssim, convertida en sala parroquial. A l'extrem sud-est s'alça el campanar de l'església, de torre quadrada, coronada amb una balustrada.
Text i recull dades:
Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada