dimecres, 31 de maig de 2017

CASTELL DE L’ESPUNYOLA. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA 

El castell de l'Espunyola és un edifici d'origen medieval d'estil romànic. Les restes es troben en una petita elevació. També és conegut amb el nom de Mas del Castell.

 
La notícia documental més antiga del lloc de l'Espunyola es troba en un document datat l'any 922, a l’acta de consagració i dotació de l’església de Sant Joan de Montdarn, però el castell de l'Espunyola és citat per primera vegada en un document del 950 en què la comtessa Adelaida de Barcelona fa donació d'un alou al monestir de Sant Joan de les Abadesses, per a remei de les ànimes dels seus pares, els comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda i la seva pròpia. L'alou era situat dins el terme del castell de l'Espunyola. 

Es tenen referències del llinatge vinculat al castell, els Espunyola en alguns casos relacionades amb fets importants de la història catalana. A l'època de Ramon Berenguer IV, a mitjan segle XII, es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó una concòrdia entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell. El 1163, Guillem de l'Espunyola va fer testament. Era casat amb Arsenda i tenia un fill, Guillem, hereu del castell, i dues filles. Tenia un patrimoni important integrat pels castells de l'Espunyola, Albesa, Ça Frareg, Arcs i Montesquiu a més de feus i drets a diversos llocs. Confià la tutoria de la seva família i béns a personatges importants com ara el comte d'Urgell, el vescomte de Cerdanya, Hug de Mataplana, Galceran de Pinós, Guillem de Torroja. Dictat testament, s'incorporà a l'expedició catalana d’Alfons d’Aragó contra els sarraïns de Múrcia, on morí dos anys més tard (1165) segons el necrologi del monestir de Solsona. En el testament del trobador Guillem de Berguedà (1187) s'hi troba, com a marmessor, Guillem de l'Espunyola.

 
En el fogatjament de l'any 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell. El segle XVII el lloc de l'Espunyola era possessió del rei i estava dins la sotsvegueria de Berga i la vegueria de Manresa. 

Les restes actuals podrien pertanyen al segle XVI, quan el castell fou habilitat com a masia, i va perdre les seves funcions defensives i militars. Bona part dels murs de la casa es varen fer amb l'aparell de les muralles de la fortificació. La masia ha continuat en ús fins als nostres dies tot i que hi ha una part molt malmesa.  

No és un castell roquer, com ho són la majoria dels castells del Berguedà, si no un palau fort, la residència d'una família noble, construïda amb un cert refinament. El segle X hi devia haver, segurament, una torre amb un recinte, en mans del representant del comte i amb finalitat de defensa i protecció. Actualment es conserven dues torres de planta rectangular separades, i una capella avui en ruïnes (dedicada a Sant Climent), datades del segle XIII. A l'edat mitjana, les torres deurien ser closes dins una muralla que s'endevina a tramuntana. L'entrada al clos murallat era a la banda sud. Encara es conserva la porta d'entrada al recinte construïda amb  grosses dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus, que formen un arc de mig punt.  
 

A llevant hi ha la porta d'entrada al castell amb un arc de mig punt format per 8 dovelles. A migjorn hi ha una finestra gòtica geminada, acabada en dos trifolis. A uns 4,3 m s'hi veuen, a cada una de les quatre parets, dos permòdols, probablement hi havia un trespol. L'aparell constructiu és fet de carreus grossos, ben escairats. Per les seves característiques, aquest edifici, restaurat i consolidat darrerament, devia ésser una torre senyorial feta vers el segle XIII. 

La segona torre, situada a llevant d'aquesta, molt més petita, és, com s'ha dit, de planta rectangular. No s'hi veu cap tipus d'obertura original llevat d'una porta al mur sud; és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l’aparell del mur. L'aparell constructiu és molt semblant al de la torre abans esmentada i al de l'església que hi havia hagut uns metres més enllà. Els carreus són grossos i ben treballats. La datació seria la mateixa que la de l'altra torre o poc posterior.

Queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla.
 

El castell d’Espunyola està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. 

L’església de Sant Climent de l'Espunyola es trobava dintre el recinte del castell. L'edifici constava d'una sola nau rectangular alçada sobre la roca viva, sense absis i amb una porta a ponent. Malauradament l'edifici fou abandonat al segle XVI i aleshores començà el seu deteriorament progressiu. Actualment l'església es troba esfondrada.  

Actualment el castell de l’Espunyola pot ser llogat com Allotjament Rural. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada