divendres, 26 de maig de 2017

MARE DE DEÚ DE FÀTIMA. VILADA. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA 

En aquesta ocasió havíem anat a Vilada al sepeli d’un familiar i amic celebrat a la parroquial de Sant Joan.  En baixar pels carrers del poble ens trobàvem amb la petita capella de la Mare de Déu de Fàtima. Aquesta capella està situada prop de l'ajuntament de Vilada, en un indret més cèntric que el lloc on es troba l'església parroquial. 

En la recerca trobàvem una fitxa del Patrimoni Cultural de Vilada que ens ha facilitat una extensa explicació. Aprofitant-nos de la seva informació fem aquesta petita crònica.  

La història de la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona. Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial, devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial acabada. Per aquest motiu, el 1953 va construir-se la capella en uns terrenys que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la seva inauguració s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient festiu.  

Tanmateix, després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa, possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per a condicionar-lo amb nou mobiliari. L'escola Xarxa de Berga va fer donació d'uns bancs que han substituït als que hi havia, molt deteriorats pel pas dels anys

És una capella moderna advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar d'espadanya, on s'hi alberga una campana.  

No obstant, no presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial.  

Quan ja feia temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de part del local parroquial annex. Les reformes d'ampliació també van servir per repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima.  

La imatge de la Mare de Déu de Fàtima i el sagrari han estat restaurats per la restauradora berguedana Maria Herrera. El grup anomenat "Associació Cultural Dones de Fàtima", que habitualment col·labora amb la Parròquia, va fer-se càrrec de cobrir les despeses de restauració.  

Una mostra de com la col·laboració entre les persones del poble i alguna entitat amiga han aconseguit crear un lloc de culte adient al temps actuals. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada