dimecres, 24 de maig de 2017

SANT JOAN NOU D’OLÓ. SANTA MARIA D’OLÓ. MOIANÈS

TERRES DEL MOIANÈS 

Visitàvem en una sortida d’Amics del Romànic del Bages l’església de Sant Joan nou d’Oló. 

Sant Joan d'Oló (39 h. 2009) és un antic poble rural, de caràcter disseminat, del municipi de Santa Maria d'Oló, a l’extrem occidental del terme de l’antic castell d’Oló.

 
Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana. Es construí entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia tenia 26 famílies. 
 
L'actual església de Sant Joan d’Oló va ser beneïda el 25 d’agost de 1639, data molt propera a la degollació de Sant Joan Baptista, titular de la parròquia.
 

L’any 1643 s’hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l’església de Sant Joan  Vell. Fou a partir d’aquest moment que el nou edifici assumí totes les funcions parroquials.   

La nova església parroquial de Sant Joan d’Oló es degué edificar quan l’església vella, coneguda popularment com Sant Joan Vell, a més de desavinent, havia esdevingut petita a causa del creixement demogràfic de la zona.  

L’església nova de Sant Joan d’Oló esdevé un clar exemple d’una parròquia rural del segle XVII. L’edifici és d’una sola nau, amb dues capelles laterals a dreta i esquerra seguint el model antic i més baixes que la nau central. Un gran cor s’eleva per sobre l’entrada.  
 

Interiorment la nau és coberta amb volta d'ogiva. Les capelles laterals es comuniquen a través d'uns arcs de mig punt que es recolzen sobre pilars. 
 
L'edifici està encarat cap a migdia i és aquí on es situa la portalada d'accés. Aquesta és de mig punt amb dovelles allargades. En un punt alt de la façana s'obre un ull de bou i una petita finestra al damunt.  Al llarg dels murs laterals s'obren unes petites finestres allargades. Adossada a l'església i pel cantó de ponent es troba la rectoria.
 
Al cantó nord-occ. s'alça un campanar de torre de forma quadrada amb obertures per cada costat, coronades amb arcs de mig punt.
 
 
L'església de Sant Joan d’Oló fou moblada, al llarg d’un segle, amb un conjunt de retaules barrocs força interessants: el de la Mare de Déu del Roser, construït a principis del segle XVII, el retaule major, construït entre els anys 1656 i 1665 per l’escultor manresà Pere Sunyer, i el de Sant Isidre, datat a mitjans del segle XVIII i d’autor desconegut. Els tres retaules comprenen tot el període de l'art barroc de Catalunya. 

Al davant mateix de l’església hi ha un elegant comunidor cobert, lloc on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. El que hi ha davant l'església nova de Sant Joan d'Oló és una construcció exempta de planta quadrada, oberta als quatre vents amb els murs laterals a mitja alçada, coberta amb un teulat a quatre aigües. L'any 1649 devia estar encara en construcció perquè els obrers de la parròquia van fer pagament de dues lliures i vuit sous als fusters d’Avinyó per lo enfustar lo comunidor. Va ser reconstruït l'any 1953 i restaurat el 1988.
 


El cementiri està adossat al mur esquerra de l’església i té, al centre, una creu de pedra coetània a la construcció del conjunt parroquial.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada