Visitàvem en una
sortida d’Amics del Romànic del Bages l’església de Sant Joan nou d’Oló.
Sant Joan d'Oló (39
h. 2009) és un antic poble rural, de caràcter disseminat, del municipi
de Santa Maria d'Oló, a l’extrem
occidental del terme de l’antic castell d’Oló.
L'actual església de Sant Joan d’Oló va ser beneïda el 25 d’agost de 1639, data molt propera a la degollació de Sant Joan Baptista, titular de la parròquia.
L’any 1643 s’hi
traslladà el Santíssim Sagrament des de l’església de Sant Joan Vell. Fou a partir d’aquest moment que el nou
edifici assumí totes les funcions parroquials.
La nova església
parroquial de Sant Joan d’Oló es degué edificar quan l’església vella, coneguda
popularment com Sant Joan Vell, a més de desavinent, havia esdevingut petita a
causa del creixement demogràfic de la zona.
L’església nova
de Sant Joan d’Oló esdevé un clar exemple d’una parròquia rural del segle XVII.
L’edifici és d’una sola nau, amb dues capelles laterals a dreta i esquerra
seguint el model antic i més baixes que la nau central. Un gran cor s’eleva per
sobre l’entrada.
Interiorment la
nau és coberta amb volta d'ogiva. Les capelles laterals es comuniquen a través
d'uns arcs de mig punt que es recolzen sobre pilars.
L'edifici està
encarat cap a migdia i és aquí on es situa la portalada d'accés. Aquesta és de
mig punt amb dovelles allargades. En un punt alt de la façana s'obre un ull de
bou i una petita finestra al damunt. Al llarg dels murs laterals s'obren unes petites finestres allargades. Adossada a l'església i pel cantó de ponent es troba la rectoria.
Al cantó nord-occ. s'alça un campanar de torre de forma quadrada amb obertures per cada costat, coronades amb arcs de mig punt.
Al davant mateix
de l’església hi ha un elegant comunidor cobert, lloc on s’aixoplugava el
sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. El que hi ha davant
l'església nova de Sant Joan d'Oló és una construcció exempta de planta
quadrada, oberta als quatre vents amb els murs laterals a mitja alçada, coberta
amb un teulat a quatre aigües. L'any 1649 devia estar encara en construcció
perquè els obrers de la parròquia van fer pagament de dues lliures i vuit sous
als fusters d’Avinyó per lo
enfustar lo comunidor. Va ser reconstruït l'any 1953 i restaurat el
1988.
El cementiri
està adossat al mur esquerra de l’església i té, al centre, una creu de pedra
coetània a la construcció del conjunt parroquial.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada