dimecres, 3 de maig de 2017

SANTA MARIA D’ALPENS. LLUÇANÈS. OSONA

TERRES D’OSONA 

El terme d’Alpens és el més septentrional de la subcomarca del Lluçanès. També és el punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès.
 

Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles, dins el terme de les Llosses. Era format per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i Sant Pere de Serrallonga.  

La notícia més antiga del terme és de l’any 1074 quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja des del principi el senyor alodial més important, esdevingué senyor total quan l’abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció del tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.
 

El poble d’Alpens (855 msnm.) comença a ser conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l’arxiu parroquial, que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic. És un nucli amb aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, tot justa a la capçalera de la Riera Gavarresa. 

 
El poble és conegut pels seus treball de forja. Deambular pels seus carrers permet contemplar molts exemples d’aquesta faceta artística. Les obres són en gran part del ferrer Joan Prat (1898-1985).  

L’església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificat l’any 1708 fou cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45. Davant l'església hi ha una creu petita de pedra, així com un petit mur que encercla una placeta davantera.
 
Església de grans dimensions amb diferents cossos superposats; es distingeixen dues parts ben diferenciades pel seu material i fase de construcció.  

El campanar que correspon al segle XV-XVI es construït a la zona més antiga. La base és feta amb pedres irregulars i morter. Les pedres cantoneres són ben tallades.. En la part alta els carreus són ben tallats i té les obertures de mig punt per a les campanes. A la part superior, la balustrada és del segle XVIII.

 
La campana segons una inscripció va ser construïda el 1655. És decorada amb diverses franges llises formant grups de dos, quatre o sis línies i de diverses amplades. 

El rellotge format per l'engranatge de ferro, situat a la part baixa del campanar, les peses, que originàriament eren de pedra però que ara són de ferro, i les campanes. La maquinaria però es va baixar per tal que fos més fàcil de donar-li corda, perquè encara funciona.  

L'altre cos és el de la capella central, amb un portal d'entrada en pedra treballada formant dos pilars adossats als laterals; sobre la porta s'obre un petit nínxol en forma de capella. Al centre de la façana hi ha una rosassa. 
 

La capella del baptisteri és situada en el fons de l'església, adossada al mur occidental, a la dreta de l'entrada principal. Esta formada per una arc rebaixat a l'interior del mur, deixant un espai rectangular on hi ha la pica baptismal. Aquesta pica té una conca semicircular amb relleus de flors i fulles d'acant a l'exterior, i un peu circular on hi ha, també en relleu, una serp cargolada amb una poma a la boca, representant el pecat que es redimeix amb el baptisme.

La capella del Sagrat Cor sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció posterior a la guerra de 1936. 

Al mur oriental de l'església hi ha un retaule de Sant Pere de Serrallonga del segle XVII. Trobem també l'altar major de Santa Maria del segle XVIII. 

En aquesta església es donà un fet transcendental en les guerres carlines: el 9 de juliol de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty que comandava les tropes governamentals rebé un tret que li causà la mort i que sembla que fou disparat des del campanar de dita església. Els carlins encapçalats pel general Savall guanyaren així l'anomenada Batalla d'Alpens. Carles VII donà al general el títol de Marquès d'Alpens. 

Santa Maria d'Alpens és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada