dimecres, 28 de juny de 2017

SANT ANDREU DE TARERAC. CONFLENT

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD 

Tarerac (Nom oficial francès de Tarerach) és un municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
 

El poble (52 h. 1982; 526 m. alt), és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda.
 
La consulta etimològica al DCVB ens dona aquesta definició.: de *Therasiācum, derivat del nom personal Therasius 

El lloc de Tarerac fou des de mitjans del segle X, una possessió de l’abadia de Sant miquel de Cuixà. La primera menció documental que ratifica tal afirmació data de l’any 950, en la butlla de confirmació de béns que el papa Agapit II atorgà a l’esmentat monestir. En l’any 958 en el precepte del rei Lotari concedí al cenobi de Cuixà a precs de la reina Gerberga, consta que n’era possessió. Poc després la butlla del papa Joan XIII de l’any 968, atorgada al mateix monestir, la menciona de nou entre les seves propietats.
 

La primera menció de l’església de Tarerac data de l’any 1011, en la butlla que el papa Sergi IV atorgà en favor d’Oliba, abat del monestir de Cuixà, on a més de confirmar-li els privilegis, li ratificava les possessions. 

En un escrit del segle XIV es registra que Guillem Mateu, rector Sancti Andreae de Taresaco assistí al sínode celebrat a Cuixà del 1351 que havia estat convocat pel seu abat, Ramon de Costa. En una notícia de l’any 1708 refereix que el rector de la parròquia, dit Francesc Sala renúncia al seu càrrec a favor de Francesc Lacambra a canvi d'una pensió. 

Sant Andreu de Tarerac és un temple romànic pel seu aparell es podria datar  del segle XI o dels principis del XII. Consta d'una única nau amb volta de canó, acabada a llevant en un absis semi-circular cobert per una volta de quart d'esfera. L’absis té una sagristia afegida  i no és visible des de l’exterior per haver quedat envoltat per altres edificacions. 

Al mur sud de l'església hi ha inclòs un arc de mig punt, que hauria format part de l'entrada original de l'església, tapiada en una reforma posterior. En el lloc on originalment hi havia aquest portal d'entrada mereix força atenció una petita finestra decorada, possiblement gòtica.
 La porta actual és a la façana de ponent d’arc rebaixat amb el marc fet de dovelles i carreus de granit ben tallats. A mitja alçada la façana  té una finestra d'arc rebaixat. A la part alta hi ha el campanar d'espadanya és de dues obertures.
 
 
Són d'interès els retaules de l'altar major i el de sant Antoni, ambdós del segle XVIII, i un calze de finals de l'Edat Mitjana. 

Sant Andreu va ser declarada monument històric de França l’any 1972. Ha estat restaurada modernament, llevant-li l'arrebossat que n'amagava l'aparell. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada