L’església de Sant Joan Baptista de Conat
presideix un dels dos barris que conformen el poble de Conat , just a la dreta
del aiguabarreig de les riberes d’Orbanyà i de Noedes, del qual neix la riera
de Callau que desguassa a la Tet prop de Prada.
S’ha conservat un notable document gravat a
la pedra de la llinda de la seva portada. Com a tret especial, l'església va
ser signada pel constructor. A la llinda hi diu: Hanc Petrus A Petra Dictus
Que Scandit Ad Etra Aulam Fundavit Illum deus Unde Beavit — Pere dit de la Pedra va
fundar aquesta església i l'aixecà vers el cel, per això Déu l'ha recompensat.
L'edifici
actual, del segle XII, és fet de pedres de granit. És una nau única de gran
dimensions i de volta apuntada. L’absis és semi-circular quasi tan alt i ample
com la nau, i té dues capelles laterals inscrites en el gruix de les parets.
El temple
destaca perquè posseeix un dels aparells d’església més bells de la regió.
Efectivament els paraments externs ha estat bastits amb carreus grans de mida homogènia,
escairats i polits impecablement. Estan disposats de forma perfectament ajustada,
en filades regulars, a trencajunts. La pedra calcària, molt dura, ha agafat una
pàtina daurada de gran bellesa.
Amb la mateixa
cura i la mateixa pedra són treballats els frisos de decoració arquitectònica,
de tradició llombarda, que corren per la part superior dels paraments de l’absis
i de la façana esquerra. Aquesta ornamentació no existeix en el mur dret de la
nau
Les finestres
són de doble biaix i arcs de mig punt, són de dimensions excepcionalment grans,
de vessant molt obert, fetes amb dovelles curtes i carreus polits com tots els
aparells.
El campanar, de
base quadrada, sembla ser d’una antiga construcció del segle XI, i seria la
pervivència d'una església anterior a la conservada actualment, del XII. La
seva part superior, amb finestrals de mig punt, ha estat refeta o almenys modificada.
Del mobiliari en
destaquen els retaules de l'altar major, dedicat a sant Joan Baptista i el de
la Mare de Déu, ambdós del segle XVII.
L’any 1993 va
ser declarada monument històric de França.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada