divendres, 23 de juny del 2017

SANT JOAN DE CONAT. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

L’església de Sant Joan Baptista de Conat presideix un dels dos barris que conformen el poble de Conat , just a la dreta del aiguabarreig de les riberes d’Orbanyà i de Noedes, del qual neix la riera de Callau que desguassa a la Tet prop de Prada.

Un esment indirecte sobre l’existència d’aquesta església es troba en una cata datada l’any 1175. Ramon de Rià, capellà de Conat, figura com a testimoni en la concessió de les pastures de Carlit a ñl’abadaia cistercenca de Santa Maria de Poblet, per part de Guillem Bernat de Paracolls, la seva muller Blanca de Conat i la seva germana Berenguera. L’any 1186 novament es esmentada com a Sancti Johannis de Chonato. 

S’ha conservat un notable document gravat a la pedra de la llinda de la seva portada. Com a tret especial, l'església va ser signada pel constructor. A la llinda hi diu: Hanc Petrus A Petra Dictus Que Scandit Ad Etra Aulam Fundavit Illum deus Unde Beavit — Pere dit de la Pedra va fundar aquesta església i l'aixecà vers el cel, per això Déu l'ha recompensat.
L'edifici actual, del segle XII, és fet de pedres de granit. És una nau única de gran dimensions i de volta apuntada. L’absis és semi-circular quasi tan alt i ample com la nau, i té dues capelles laterals inscrites en el gruix de les parets.

El temple destaca perquè posseeix un dels aparells d’església més bells de la regió. Efectivament els paraments externs ha estat bastits amb carreus grans de mida homogènia, escairats i polits impecablement. Estan disposats de forma perfectament ajustada, en filades regulars, a trencajunts. La pedra calcària, molt dura, ha agafat una pàtina daurada de gran bellesa.  

Amb la mateixa cura i la mateixa pedra són treballats els frisos de decoració arquitectònica, de tradició llombarda, que corren per la part superior dels paraments de l’absis i de la façana esquerra. Aquesta ornamentació no existeix en el mur dret de la nau 

Les finestres són de doble biaix i arcs de mig punt, són de dimensions excepcionalment grans, de vessant molt obert, fetes amb dovelles curtes i carreus polits com tots els aparells. 

El campanar, de base quadrada, sembla ser d’una antiga construcció del segle XI, i seria la pervivència d'una església anterior a la conservada actualment, del XII. La seva part superior, amb finestrals de mig punt, ha estat refeta  o almenys modificada. 

Del mobiliari en destaquen els retaules de l'altar major, dedicat a sant Joan Baptista i el de la Mare de Déu, ambdós del segle XVII. 

L’any 1993 va ser declarada monument històric de França.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada