divendres, 16 de juny de 2017

SANT ESTEVE DE TALAU. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD 

Talau és un poble de la comuna d’Aiguatèbia, és situat a l'extrem nord del terme municipal, en un coster a 1.328 m. d'altitud que domina la riera de Cabrils.

 
El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els snay 874-875 (Villa Talaio) en l’acta d’adquisició del monestir de Sant Andreu d’Eixalada. Aquest monestir havia adquirit la major part per donacions  o compres successives a diversos particulars, propietaris alodials.

Després de la destrucció per un aiguat de l’abadia de Eixalada l’any 878, tot aquest patrimoni passà a l’abadia de Sant Germà i Sant Miquel De Cuixà. La possessió del lloc de Talau per part de Cuixà seria confirmada pel privilegi del rei Lotari del 9 de febrer de 958. Per la butlla del papa Joan XIII del desembre del 968, com també per la butlla de Sergi IV, del 1011 on confirma la possessió de la vila amb l’església de Sant Esteve. El domini de Cuixà sobre Talau duraria fins a la fi de l’antic règim. 

Ja de ben antic Talau fou un dels punts importants de la Vall del Foc, vertebrada pel camí de Bagà (que unia Oleta i Creu al Capcir). A més de Talau, la vall aplegava (en un sentit ampli) els llogarets de Moncles, Toèvol, els Plans, Trapa, Cabrils i Ocenys (aquest darrer, en tot cas, més a la vall d'Evol que no pas a la del Cabrils). La importància relativa dels pobles de la vall és indicada en una distribució de censals del 1715: a Toèvol, els Plans i Moncles els toca pagar 22 sous cadascun; Cabrils se'n surt amb 11, i Talau en paga trenta-tres. Lentament, la vall anà despoblant-se, i el 1982, Talau va ser fusionat (annexat) a Aiguatèbia, conjuntament amb el mas de Cabrils i els llogarets de Moncles, Toèvol i els Plans.
 


Domina el poble l'antiga església parroquial de Sant Esteve. És una petita església de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular que té una finestra axial de doble esqueixada. Posteriorment se li afegí una capella al costat nord.
 
L’extrem de ponent  de la nau actualment no és visible perquè una casa adossà en aquest sector. El portal d’arc de mig punt , s’obre al mur de migdia. En aquest mateix mur s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls. La nau és coberta amb volta de canó apuntada i també és apuntat l’arc presbiteral que precedeix a l’absis.  


A l'interior s'hi pot veure una pica baptismal notable, una majestat i una marededéu del segle XII. També mereix especial esment el conjunt de ferramenta d’època romànica o de tradició romànica de l’església. 

L’església de Sant Esteve de Talau sembla datar entre els segles XII i XIII. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada