dimecres, 21 de juny de 2017

SANT ESTEVE DE LA TOR DE QUEROL. ALTA CERDANYA

TERRES D'ALTA CERDANYA

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és un municipi que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. A la part alta del poble van veure la silueta del campanar de cadireta o espadanya amb tres ulls i vam voler visitar-lo.


Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data del any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’església de Sant Esteve de la Tor, que havien retingut injustament durant molts anys. 

Posteriorment l’any 1269, ho sap que Bernat Fereix, procurador dels feus reials, concedí a Ramon d’Enveig dues parts senceres de les dècimes dela parròquia. 

Ja al segle XIV l’església fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona segons consta en la relació d’esglésies. El capellà de la Tor contribuí a la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell. 

L’església és un edifici profundament reformat al segle XVIII, d’una sola nau, prolongada per un santuari cobert amb volta apuntada. A banda i banda del temple s’obren capelles laterals, que mostren diferents estils arquitectònics.  

Catalunya Romànica ens cita una notable col·lecció de retaules barrocs. També fragments d’un antependi, que es conserven a Sant Fruitós d’Iravals.  

El seu estat actual no s’observa cap estructura d’època romànica.
 

Ens cridava l’atenció la placa dedicada a la visita de mossèn Cinto. També les cinc o sis lloses sepulcres al costat de l temple. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada