divendres, 20 d’octubre del 2017

SANT FELIU DE BAGERGUE. NAUT ARAN. VAL D’ARAN.

PETJADES PER LA VALL D’ARAN.  

Visitàvem Bagergue, poble que ha aconseguit la màxima distinció de les Viles Florides de 2016. Tal qüestió és innegable ja que els carrers, les places i les cases lluïen multitud de flors que alegraven l’ambient.

 
Bagergue (101h./ 1419 m. alt) és el poble habitat més alt de la Val d’Aran.  

Sant Feliu de Bagergue és un edifici d'orígens romànics, probablement del segle XIII, que va ser profundament modificat a principis l’any 1524, quan es va substituir l’absis romànic probablement de planta semicircular, per l'actual capçalera. Per a la seva construcció és va aprofitar el tram presbiteral també alguns carreus i fragments de la cornisa, que estava decorada amb escacats. També en aquest moment es van construir dues capelles laterals, dotant de planta de creu al temple.   

Posteriorment l’any 1703 es va afegir la torre campanar en l'angle sud-oest, junt a la porta d'entrada. Com la majoria de campanars aranesos de l'època,  té una base quadrada sobre la que s'alça el campanar octogonal i una coberta piramidal.  
 

En època moderna es va afegir la sagristia al costat de migjorn del presbiteri.

L'església romànica estava formada per una sola coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals. Aquesta probablement es va ensorrar i va ser substituïda per una coberta de fusta, que imita la volta de pedra. Encara podem observar l'arrencada de la volta primitiva i els seus arcs. També podem veure les restes de l'espai existent entre dos arcs cecs, que està decorat amb una creu.  

Al seu costat, situada en el mur nord, trobem l'única finestra romànica que es conserva, si bé actualment està cegada. Aquesta finestra era de mig punt i doble esqueixada. 

Una altra finestra la trobem en la unió entre la nau i el presbiteri. Es tracta d'una petita rosassa, probablement reaprofitada d'algun temple anterior.
 
L'accés al temple es realitza per una porta situada en el mur oest, descentrada i parcialment mutilada quan es va construir la torre campanar. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. L'arc exterior està protegit per un guardapols escacat i damunt un de soguejat. 

En aquest mateix mur s'obria una gran finestra, de la que es conserva part del seu brancal esquerre i que ha estat molt alterada. 

Sota la teulada del mur nord trobem una cornisa decorada amb un escacat, que es recolza en mènsules llises. Sota seu es veu un fris d'arcs cecs que té els permòdols decorats amb cares humanes i diabòliques i alguns motius geomètrics. També tenen decoració alguns dels carreus que formen els murs del temple. Com succeeix en altres edificis de la vall, es pot veure en algun d'ells un escacat gravat.
 
L'altar es sustenta en una peça romana reaprofitada. En la part superior es veu dues rosetes circumscrites, una de sis pètals i l'altre de quatre. En el nivell inferior dos arcs. En el de la dreta s'allotja un cap humà i barbat.  

En una capelleta del presbiteri es venera una imatge renaixentista de la Mare de Déu amb l’Infant sostenint el món a la mà dreta. Als peus de la nau podem veure una pica baptismal de factura molt senzilla. 


Penjada del sostre del presbiteri trobem una reproducció d'una creu de fusta policromada, datada a principis del segle XIII. La creu original es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Té forces similituds amb la Creu de Sant Pèir d'Escunhau.  

Si que es conserva en el temple un Crist Crucificat, que algunes fonts, entre elles el propi ajuntament de Naut Aran, descriuen en estil gòtic de datació molt primerenca.  
 
Sorprèn trobar en un mateix temple dues talles de Crist Crucificat tan properes en el temps. 
 

Al costat de la torre campanar i sobre la porta d'accés al cementiri trobem una làpida de pedra on es va esculpir una creu. Molt probablement és un element reaprofitat. També és reaprofitada la petita figura humana que trobem en la part  més alta del campanar. 

Sant Feliu de Bagergue és una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada