Visitàvem Bagergue, poble que ha
aconseguit la màxima distinció de les Viles Florides de 2016. Tal qüestió és
innegable ja que els carrers, les places i les cases lluïen multitud de flors
que alegraven l’ambient.
Sant Feliu de Bagergue és un edifici d'orígens romànics, probablement del
segle XIII, que va ser profundament modificat a principis l’any 1524, quan es
va substituir l’absis romànic probablement de planta semicircular, per l'actual
capçalera. Per a la seva construcció és va aprofitar el tram presbiteral també
alguns carreus i fragments de la cornisa, que estava decorada amb escacats. També
en aquest moment es van construir dues capelles laterals, dotant de planta de
creu al temple.
Posteriorment
l’any 1703 es va afegir la torre campanar en l'angle sud-oest, junt a la porta
d'entrada. Com la majoria de campanars aranesos de l'època, té una base quadrada sobre la que s'alça el
campanar octogonal i una coberta piramidal.
En època
moderna es va afegir la sagristia al costat de migjorn del presbiteri.
L'església
romànica estava formada per una sola coberta amb una volta de canó, reforçada
per tres arcs torals. Aquesta probablement es va ensorrar i va ser substituïda
per una coberta de fusta, que imita la volta de pedra. Encara podem observar
l'arrencada de la volta primitiva i els seus arcs. També podem veure les restes
de l'espai existent entre dos arcs cecs, que està decorat amb una creu.
Al seu
costat, situada en el mur nord, trobem l'única finestra romànica que es
conserva, si bé actualment està cegada. Aquesta finestra era de mig punt i
doble esqueixada.
Una altra
finestra la trobem en la unió entre la nau i el presbiteri. Es tracta d'una
petita rosassa, probablement reaprofitada d'algun temple anterior.
L'accés al
temple es realitza per una porta situada en el mur oest, descentrada i
parcialment mutilada quan es va construir la torre campanar. Està formada per
tres arcs de mig punt en gradació. L'arc exterior està protegit per un
guardapols escacat i damunt un de soguejat.
En aquest
mateix mur s'obria una gran finestra, de la que es conserva part del seu
brancal esquerre i que ha estat molt alterada.
Sota la
teulada del mur nord trobem una cornisa decorada amb un escacat, que es recolza
en mènsules llises. Sota seu es veu un fris d'arcs cecs que té els permòdols
decorats amb cares humanes i diabòliques i alguns motius geomètrics. També tenen
decoració alguns dels carreus que formen els murs del temple. Com succeeix en
altres edificis de la vall, es pot veure en algun d'ells un escacat gravat.
L'altar es
sustenta en una peça romana reaprofitada. En la part superior es veu dues
rosetes circumscrites, una de sis pètals i l'altre de quatre. En el nivell
inferior dos arcs. En el de la dreta s'allotja un cap humà i barbat.
En una
capelleta del presbiteri es venera una imatge renaixentista de la Mare de Déu
amb l’Infant sostenint el món a la mà dreta. Als peus de la nau podem veure una
pica baptismal de factura molt senzilla.
Penjada del sostre del presbiteri trobem una reproducció d'una creu de fusta policromada, datada a principis del segle XIII. La creu original es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Té forces similituds amb la Creu de Sant Pèir d'Escunhau.
Si que es
conserva en el temple un Crist Crucificat, que algunes fonts, entre elles el
propi ajuntament de Naut Aran, descriuen en estil gòtic de datació molt
primerenca.
Sorprèn
trobar en un mateix temple dues talles de Crist Crucificat tan properes en el
temps.
Al costat
de la torre campanar i sobre la porta d'accés al cementiri trobem una làpida de
pedra on es va esculpir una creu. Molt probablement és un element reaprofitat.
També és reaprofitada la petita figura humana que trobem en la part més alta del campanar.
Sant Feliu
de Bagergue és
una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada