Després de visitar Castellnou dels
Aspres, on havíem admirat el seu magnífic castell i l’església de Nostra
Senyora del Mercadal, vam veure davant
nostre un indicador que deia Llotes. Com coneixem el lloc, hem publicat la seva
església sota l’advocació de Sant Miquel, però no la carretera, els nostres
desitjos de conèixer, van decidir-nos a
seguir el camí mostrat. En arribar a un viratge a dalt del cim trobàvem aquesta
església amb el cementiri adjacent.
Fontcoberta (Fontcuverte en francès)
és un poble del municipi de Queixàs, al cor dels Aspres, al vessant oriental
del coll de l’Orri, on neix la riera de Fontcoberta, afluent, per l’esquerra,
de la Canta-rana. Estranyat del nom buscava en EC més dades: El Canta-rana és un
afluent per l’esquerra del Rard, que neix prop de Calmella i, després de rebre,
aigua avall de Montoriol, per l’esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al
seu col·lector prop de Nils. La seva capçalera rep també el nom de riera de
Sant Amanç.
En un cas semblant al de Queixàs, Fontcoberta és també un hàbitat dispers. Està situat al nord-oest del terme, en el terç superior del territori comunal. L'església de Santa Maria centra el veïnat de Fontcoberta. Enlairada, al nord del poble, en una carena que domina la vall de Fontcoberta i la separa de la de les Illes. El lloc és situat en el vessant meridional del puig de Boc.
La primera referència d’aquesta
església és del 942, en un document de permuta d’un alou.
És un temple preromànic, de nau
única i capçalera rectangular. Fou retocat en època romànica i en els segles
posteriors, però no va ser excessivament retocada.
La porta és a la façana de migdia, i
és de factura romànica, del segle XI, tot i que l'arc triomfal va ser
modificat. La coberta de la nau és de fusta. Hi ha un campanar d'espadanya
damunt de la façana de ponent.
Santa
Maria de Fontcoberta
és l'antiga església romànica i parroquial.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada