SANT PÈIR D’ESCUNHAU. VIELHA E MIJARAN. VAL D’ARAN

PETJADES PER LA VAL D’ARAN 

Sant Pèir d’Escunhau és una església situada en la part més alta del casc urbà de la població. Al llarg de la seva historia ha sofert nombroses reformes, sobretot en època gòtica i durant el segle XVIII van desaparèixer pràcticament la majoria dels elements romànics.  Sobretot, trobem els atractius de l‘església de Sant Pèir en aquests testimonis arquitectònics i escultòrics que li queden del passat romànic: l’estructura de la nau, la portalada i la pica baptismal.

 

És un edifici d'origen romànic, dels segles XI i XII, que ha estat reedificat en diverses ocasions. De l’estructura romànica de la nau només es conserva l’aparell de maçoneria i la volta de mig punt. Està format per una nau asimètrica amb finestrals gòtics, amb el sostre pla i transsepte amb volta de creueria, perllongada per la capçalera a l'època gòtica, moment quan també fou substituït l'absis semicircular per una construcció rectangular molt més espaiosa, a la qual li fou afegida posteriorment la sagristia. En el mur sud del nou espai gòtic trobem una finestra de traceries simples. 

 

 

L'element romànic més destacat és la portada del segle XII, del mur de tramuntana, el conjunt de la qual forma un parament avançat respecte al cos de la façana. La porta és formada per tres arquivoltes d'arc de mig punt, sostingudes per dues columnes per banda, amb els capitells i les bases treballats. El capitell de l'esquerra està decorat amb caps humans mentre que el de la dreta mostra quatre fileres d'arcuacions. Una imposta recorre tota la portalada i a nivell del primer capitell està decorada amb fullatge. Destaca l’escacat, un recurs decoratiu molt recurrent a les esglésies araneses.

 

 

 Al centre del timpà, hi ha esculpida la figura de Crist, de factura primitiva, que pels seus traços, s’identifica en els que perduren en els nàrtexs de Sant Miquèu de Vielha i Sant Martin de Gausac. La creu és desproporcionada respecte a la imatge de Jesús. Les seves cames sobrepassen l'espai del timpà i ocupen part de la llinda, que està esculpida amb un escacat. El parament és coronat per un fris centrat per un crismó, amb una estrella de vuit puntes a cada banda i una creu grega encerclada a tots extrems.

 

La porta, de fusta, és d'un sol batent i presenta restes de pintura blanca i roja. El pany, l'anella i els forrellats són de ferro forjat, decorat amb incisions que formen dibuixos geomètrics, d'espigues i rombes.

 Un altre element important és el campanar del segle XVII-XVIII, de planta quadrada és adossat al mur de ponent de l’església i coronat per una cornisa vuitavada. És de factura molt simple i no presenta decoració exterior; pel que fa a les obertures, presenta finestres en els dos darrers pisos; són finestres d'una sola derrama i hi ha dues per cada cara. La porta d'accés es troba a l'interior de l'església. També en aquest moment es va construir una petita capella en el mur nord i als peus de la nau romànica, que s'utilitza com a baptisteri. En algun moment que desconeixem, es va ensorrar la volta de pedra i es va substituir per l'actual coberta de fusta. Això va permetre construir dos pisos de cor elevat, una estructura poc habitual.

D'origen romànic, la pica baptismal, d'un metre deu de diàmetre, està sostinguda per un peu cilíndric i decorada amb escenes dins de cercles tangents, presenta un Agnus Dei molt tosc i una figura humana d'exposició frontal aguantant una destral amb la mà esquerra i un martell amb la dreta. També apareix un crismó amb el monograma i un personatge que sosté un bàcul en forma de «T» a la mà dreta i una copa amb l'esquerra. Els cercles estan units per estranyes columnes, algunes helicoïdals i rematades per la part superior amb caps humans i per la part inferior amb flors de lis. Completen la decoració tiges, fulles i flors que s'enrotllen i ocupen els espais intermedis.

 

La pica beneitera també és romànica, presenta exuberant decoració vegetal en baix relleu, molt semblant a la pica baptismal però més rústega. 

No es conserva en el temple si no en el Museu dera Val d'Aran una talla de del segle XIII de Crist coronat a la Creu. És una talla realment excepcional, Crist no té el cap caigut i manté els ulls oberts, amb una expressió sense patiment.

 

La creu en la que està clavada la imatge també és una peça excepcional per si sola degut a la seva decoració. La cara frontal està decorada amb motius florals en relleu, fets amb pasta.  Aquesta decoració va ser realitzada posteriorment, com podem comprovar en els extrems inferior i dret de la creu, on encara podem veure restes de la policromia original. La part posterior està policromada i presenta moltes similituds amb la Creu de Sant Feliu de Bagergue, conservada en el MNAC.

 

En el medalló que hi ha en l'encreuament dels dos braços hi ha pintat un Agnus Dei. En els extrems es van representar els símbols del Tetramorf. Malauradament estan molt deteriorats i el de l'extrem superior s'ha perdut totalment, que corresponia a Sant Joan. Al braç dret veiem el lleó alat de Sant Marc, a l'esquerre les potes del brau de Sant Lluc i en l'extrem inferior a l'àngel de Sant Mateu.

 

L'església de Sant Pere d'Escunhau, o Sant Pèir, és una església d'origen romànic que actualment exerceix d'església parroquial, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau