En la nostra anada a Castellnou dels
Aspres van visitar la església de Santa Maria del Mercadal situada a uns cent
metres del recinte murallat de la vila vella, en un terreny lleugerament elevat
sobre el camí que l'envolta.
El nom de
"Mercadal" té relació amb l'espai proper, on ja a l'època medieval
s'hi feia mercat. L'estratègica posició de Castellnou, entre les comarques del
Vallespir, el Conflent i el Rosselló, feia que els pagesos i ramaders hi
anessin per firar-s'hi, especialment la llana d'ovella.
L’església, situada fora vila,
complementava la capella de Sant Pere i Santa Creu i del Sant Sepulcre, del
castell de Castellnou, esmentada l’any 1021 en el testament de Bernat, comte de
Besalú.
La primera menció que tenim de la
església de Santa Maria és de l’any 1259. El text, segurament d’un testament,
diu: “Guillem de Freixe, de Camelles, llega 10 sous a Santa Maria de
Castellnou,...”.
L'edifici actual és de començaments
del segle XIII per bé que ha estat considerablement modificat al llarg
dels anys i, especialment, engrandit al segle XVII-XVIII.
L’edifici, d’estil romànic, és construït
amb pedra local. Els angles i els muntants
són d’un conglomerat de color marró, provenint de les antigues pedreres
del terme de Castellnou. Els murs, són d’un aparell molt senzill.
La construcció és d’una sola nau amb
volta de canó apuntada i absis semicircular. Als laterals hi ha tres petites
capelles afegides quan es va reformar l’edifici al segle XVII. L’arquitectura
és característica de l’art romànic del Rosselló: Absis semicircular amb una
finestra estreta a doble esqueixada, la porta oberta al migdia amb les fulles
adornades de ferramentes i sense cap obertura al mur nord.La teulada, ara de teules, era coberta de lloses com encara es pot veure en les traces del ràfec nord.
Té un notable portal romànic amb
tres arcs degradats del segle XII i un timpà semicircular decorat amb
pintures d'estil romànic; el remata un rellotge de sol pintat i datat el 1828.
La porta de fusta mostra una important
ferramenta del segle XII. És un dels exemplars més bonic que podem veure al Rosselló i el
Vallespir. Entre altres ornaments s’hi
veu ametlles, amb dibuixos gravats, caps de gossos, i ones. També hi ha alguns
claus que tenen un subtil gravat, únic a tot Catalunya. Aquest conjunt de
ferros forjats ha estat classificat com a monument històric l’any 1971.
Llàstima que hi manca el forrellat.
La sagristia, a la part nord-est de l'edifici, és del 1721.
El campanar que segurament era
d’espadanya també pertany a la modificació del segle XVII. Aleshores va
construir-se l’actual de torre amb planta quadrada, que va alçar-se damunt la
nau i és de factura gòtica, més moderna; és fet de maons i pedra d'esquist i
arrebossat, i el remata un rellotge. Així, al mateix temps, podia servir de
conjurador.
El mobiliari és d'estil barroc; a
destacar, els retaules de l'altar major (segle XVIII-XIX), de la Mare de Déu (voltants del 1637) i del
Roser (datat el 1732).
També es conserva una Marededéu amb
l'Infant del segle XIV, estàtues (una de les quals, de sant Antoni de
Pàdua i una altra de sant Galderic, patró de la pagesia i de la pluja) dels
segles XVII i XVIII, una porta amb pintures del segle XII, una creu en ferro
forjat (s. XVII), una pintura del Crist del segle XVII.
Com a objectes litúrgics, un calze de
plata afaiçonat per Pau Got, orfebre català de Perpinyà, cap els anys 1670- 80
i cinc platets de col·lecta, del segle XVIII.
Al
costat sud de l’església hi ha un petit cementiri.
Santa Maria del Mercadal va ser
declarada monument històric de França el 22 de novembre del 1972.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada