Unha és un poble (109 h. 2009/1 280
m alt.) situat a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del
primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2 200 m alt.), contrafort oriental de la serra
d’Arenho.
És un edifici romànic, fidel a la
configuració arquitectònica d’aquella època, amb planta basilical trapezoïdal.
És de tres naus desiguals, separades per arcs formers que descansen sobre
pilars circulars, i coberta amb volta de canó la central, i de quart de cercle
les laterals. Totes les voltes són reforçades per arcs torals. Dels tres absis,
decorats exteriorment amb arcuacions cegues i faixes llombardes sota fris de
dents de serra, el central és més profund i mostra un ample espai presbiteral.
Tots tres absis presenten obertures de doble esqueixada.
El mur de migjorn està recorregut per una sèrie de permòdols amb decoració de caps d'animals. Hi trobem també el portal que és molt senzill, format per un arc de mig punt dovellat. Al capdamunt hi ha un carreu amb el relleu d'un crismó.
A ponent s'alça el campanar bastit
el 1775, de planta quadrada que esdevé octogonal, té un curiós acabament de
tipus orientalitzant, molt diferent dels de la resta de la Vall. Al mur de
llevant s'alça un campanar d'espadanya.
A l'interior guarda un altar barroc
(1736) de Santa Eulàlia a l'absis major i dos més, també barrocs (segle XVIII)
a les absidioles, un de la Verge del Roser i l'altre de la Crucifixió.
La presència de pintura mural no s’acaba aquí; fa poc, s’han descobert i
restaurat unes pintures del segle XVI en les quals, a partir de la seqüència
d’enquadraments escènics, es desenvolupen els episodis bíblics de l’oració de
Jesús a l’hort de Getsemaní, el petó de Judes, la flagel·lació, Ponç Pilat
rentant-se les mans, el camí del Calvari, la Crucifixió i el Judici Final amb
Crist Glorificat.
El llegat romànic de l’església de Santa Eulària també es posa de manifest a
través de la presència de les piques baptismals. Una de les dues que conserva
representa una pica baptismal per immersió i hi ha la possibilitat que fos un
sarcòfag reaprofitat. L’altra pica baptismal, amb vas i peu de suport,
reprodueix el mateix arcaisme i motius de decoració.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada