dimarts, 24 d’octubre del 2017

SANTA EULÀRIA D’UNHA. NAUT ARAN. VAL D’ARAN

PETJADES PER LA VAL D’ARAN 

Unha és un poble (109 h. 2009/1 280 m alt.) situat a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2 200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho. 

 
L'església parroquial de Santa Eulàlia d'Unha es troba dalt del turó, on s'agrupen les edificacions que conformen la població. Al seu costat hi ha el clos del cementiri.

 
És un edifici romànic, fidel a la configuració arquitectònica d’aquella època, amb planta basilical trapezoïdal. És de tres naus desiguals, separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars, i coberta amb volta de canó la central, i de quart de cercle les laterals. Totes les voltes són reforçades per arcs torals. Dels tres absis, decorats exteriorment amb arcuacions cegues i faixes llombardes sota fris de dents de serra, el central és més profund i mostra un ample espai presbiteral. Tots tres absis presenten obertures de doble esqueixada.

 
El mur de migjorn està recorregut per una sèrie de permòdols amb decoració de caps d'animals. Hi trobem també el portal que és molt senzill, format per un arc de mig punt dovellat. Al capdamunt hi ha un carreu amb el relleu d'un crismó.

 
A ponent s'alça el campanar bastit el 1775, de planta quadrada que esdevé octogonal, té un curiós acabament de tipus orientalitzant, molt diferent dels de la resta de la Vall. Al mur de llevant s'alça un campanar d'espadanya. 

A l'interior guarda un altar barroc (1736) de Santa Eulàlia a l'absis major i dos més, també barrocs (segle XVIII) a les absidioles, un de la Verge del Roser i l'altre de la Crucifixió.

 
Per començar, l’església d’Unha és l’única de la Val d’Aran que conserva les seves pintures mural romàniques, localitzades a la semiesfera de l’absis central. Aquestes pintures mostren fragmentàriament allò que devia haver estat el Pantocràtor (del qual es conserva la cara) situat dintre la màndorla i rodejat pel Tetramorf.


La presència de pintura mural no s’acaba aquí; fa poc, s’han descobert i restaurat unes pintures del segle XVI en les quals, a partir de la seqüència d’enquadraments escènics, es desenvolupen els episodis bíblics de l’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, el petó de Judes, la flagel·lació, Ponç Pilat rentant-se les mans, el camí del Calvari, la Crucifixió i el Judici Final amb Crist Glorificat.

 
El llegat romànic de l’església de Santa Eulària també es posa de manifest a través de la presència de les piques baptismals. Una de les dues que conserva representa una pica baptismal per immersió i hi ha la possibilitat que fos un sarcòfag reaprofitat. L’altra pica baptismal, amb vas i peu de suport, reprodueix el mateix arcaisme i motius de decoració.
 

L’església de Santa Eulàlia d'Unha és inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada