Sant Andreu de la Vola és un poble (16
h. 2006) i antiga parròquia rural situada a la vall del riu Fornès, a l’angle
entre les serres de Cabrera i de Curull.
L’indret amb el nom d’Avetola és
conegut des del 923. La parròquia de Sant Andreu es formà des de molt antic per
bé que les primeres notícies daten del 1031, moment en què fou renovada i
dotada de nou. Era el centre religiós de l'antic terme de Curull, que
s'annexionà amb la Vola a Masies de Torelló l'any 1920 per unir-se sis anys més
tard a Sant Pere de Torelló.
El primer rector del qual es
conserva memòria fou l’anomenat Pere, que exercí el seu ministeri de 1293 a
1306.
Església de tres naus, la central
més elevada que les laterals. La capçalera, sense absis, és orientada a
llevant, per on sobresurt un cos destinat a sagristia, decorat amb pintures.
El mur de tramuntana del temple
s'adossa al mas que fou la rectoria. La façana presenta el capcer triangular. A
la part esquerra, adossat a l'església hi ha un campanar de torre amb els
angles escairats a la part superior, però està força deteriorat i un sector és
refet amb totxo.
El portal de la façana és d'arc
rebaixat i la dovella central és decorada amb una petxina i inscripcions. Al
damunt s'obre un òcul.
L'interior no conserva cap element
d'interès tet de la imatge de Sant Andreu que ocupa un lloc preferent.
Durant la Guerra Civil (1936-1939)
sofrí la destrucció, com tantes esglésies, se’n cremaren els altars i els
sants. També va enfonsar-se el sostre perquè s’hi van tirar al damunt les
campanes. De seguida es va recuperar i es va reobrir el culte.
Sant
Andreu de la Vola
és una església eclèctica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
És popular a tota la comarca el Rector
de la Vola, clergue francès de nom Pere Lafont, anomenat popularment
mossèn Peyra, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom
conta encara acudits i facècies.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada