El veïnat de Lligordà (29 h. 2009) és
format per masies disseminades. Es troba al sector meridional del terme
municipal i centrat per l’església
parroquial sota l’advocació de Sant Pere.
L'actual temple, és del segle XII.
El nom del lloc, unit amb el del temple, ve documentat com
"Longordani" (1079), "Longorzano" (1106),
"Longordano" (1175), "Lugurciano (1178), "Ligurciano (1231)
i "Lligordano" (1362), fins a convertir-se més endavant en Lligordà. No hi ha cap document que ens indiqui quan va
ser consagrada.
L'absis, semicircular i sense decoració està situat al costat de
llevant.
La porta d'accés al temple és a
migjorn i està formada per tres arcs en gradació, una llinda i un timpà amb una
creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de
ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que acaben en doble
voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del passador.
Al costat oest s’alça un campanar,
que originàriament era de cadireta, però que en el segle XVIII es va
transformar en una torre de planta rectangular, a la que s’accedeix per una
escala exterior, adossada al mur oest.
L’absis s’obre a la nau mitjançant amb
un arc triomfal. Va ser tancat interiorment en els segle XIV amb una
interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses
escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de
Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l’any 1933,
sense que se’n conegui el seu destí.
Al segle XVIII va ser reformada i al
1980 es va enderrocar una edificació adossada al mur nord. A l'interior hem de
destacar una talla de fusta de Sant Pere i una pica baptismal d'alabastre de
Beuda, ambdues obres modernes d'artistes locals.
Sant Pere
de Lligordà és
un monument protegit com a Bé Cultural
d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada