dimecres, 1 de novembre del 2017

SANT FELIU DE BEUDA. GARROTXA

PASSEJANT PER LA GARROTXA 

La sortida d’Amics del Romànic del Berguedà ens portava per terres de la Garrotxa.
 
 
El poble de Beuda (78 h. 2006/338 m.alt)) es troba en un replà entre el penyal del Castellot (dit, al poble, el Castellot de les Bruixes o dels Moros), on hi ha murs d’un antic castell o fortalesa (que hom identifica amb l’antic castell de Beuda), i el magnífic i ben conservat casal gòtic, a ponent del nucli antic, amb una gran torre, que correspon a un castell de Beuda més modern. El primitiu fou dels vescomtes de Bas i dels seus successors fins a la fi del segle XIII; passà després a Jaume de Besora (1308), senyor de Rocabruna, i a la mateixa època apareix en poder dels Queixàs, família que sembla que bastí el casal gòtic, on residiren un temps.


L'any 922 apareix citat el lloc de Beuda. Però la primera noticia de l’església  correspon a un document de l'any 1004, en el qual s'hi transcriu un judici celebrat a Besalú entre els comtes Bernat Tallaferro i el bisbe de Girona Ot, reclamant aquest darrer la possessió de la parròquia. No fou aquesta la darrera vegada que hi hagué conflictes entre el bisbat gironí i el poder civil en relació amb la propietat de l'església de Beuda. Cinquanta anys més tard, vers el 1058, el prelat Berenguer Wifred demanà altra vegada la restitució de la parròquia, petició que fou atesa per la comtessa Ermessenda. Surt esmentada en diferents esmentada amb els noms de: "l'Ecclesia de Beuda" l'any 1279,i "l'ecclesia de Bauda" l'any 1280 a les Rationes Decimarum Hispaniae i la "ecclesia parrochiale sancti Felicis de Beuda" en els nomenclàtors del segle XV.

 
L'església de Sant Feliu de Beuda es troba al centre del municipi i actualment és la parròquia de la vila. Des del punt de vista arqueològic és un important vestigi de l'art romànic català.  

El temple és irregular, ja que la paret del davant és més llarga que l'oposada. Es tracta d'un edifici del segle XI compost per una planta basilical de tres naus, que es fan més estretes cap als peus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals.

 
Les tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars, precedits d'un curt espai presbiteral. El central està decorat per la part exterior amb un fris de dents de serra. En cadascun dels absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, resseguida per un arc fet amb carreus allargats i estrets. Sorprèn trobar dues columnes en els absis laterals, adossades als murs d'unió entre aquests absis i el central. Sembla ser que no hi ha cap més altre edifici a Catalunya amb aquesta construcció. 

La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arcs en gradació de mig punt i adovellats. L'arc del mig es recolza en dues columnes amb capitells decorats. Damunt d'aquest capitell hi ha una mena d'àbac molt alt. La seva part superior està decorada amb uns arcs cecs sostinguts per columnes. El capitell de l'esquerra representa un bou. En el cimaci i sota el cap de l'animal veiem unes cintes entrellaçades. A l'esquerra, aquestes cintes no es van acabar d'esculpir. En el capitell de la dreta, molt deteriorat, veiem representats un ocell i una roseta. Al seu damunt hi ha un cimaci decorat amb un escacat. En la base de la columna esquerra hi ha esculpida una roseta o un carro del sol però està molt deteriorada i no permet identificar amb claredat aquest motiu.


En la porta encara es poden observar detalls de la forja de tradició romànica a base de tiges i volutes i també el seu forrellat. Aquest presenta un petit cap de serp en un dels seus extrems. Les tres anelles que el subjecten, estan decorades amb motius geomètrics, com el propi forrellat. 

El campanar actual és modern i segurament reemplaça l'antiga torre desapareguda, d'una sola paret. En les escales que ens condueixen fins dalt, situades a la dreta de la façana, podem veure un graó que té esculpida una creu circumscrita. Tot sembla indicar que es tracta d'una tapa d'un sepulcre reaprofitada.

 
A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d'esquerra a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues.  

En el sector més occidental de la nau nord es conserven alguns elements, que suposem han estat recuperats d'altres edificis del municipi. Destaquen dos capitells gòtics, típics de l'escola gironina. 

Sant Feliu de Beuda és un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: m. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada