La sortida d’Amics del Romànic del
Berguedà ens portava per terres de la Garrotxa.
El poble de Beuda (78 h. 2006/338
m.alt)) es troba en un replà entre el penyal del Castellot (dit, al poble, el
Castellot de les Bruixes o dels Moros), on hi ha murs d’un antic castell o fortalesa
(que hom identifica amb l’antic castell de Beuda), i el magnífic i ben
conservat casal gòtic, a ponent del nucli antic, amb una gran torre, que
correspon a un castell de Beuda més modern. El primitiu fou dels vescomtes de
Bas i dels seus successors fins a la fi del segle XIII; passà després a Jaume
de Besora (1308), senyor de Rocabruna, i a la mateixa època apareix en poder
dels Queixàs, família que sembla que bastí el casal gòtic, on residiren un
temps.
L'any 922
apareix citat el lloc de Beuda. Però la primera noticia de l’església correspon a un document de l'any 1004, en el qual s'hi
transcriu un judici celebrat a Besalú entre els comtes Bernat Tallaferro i el
bisbe de Girona Ot, reclamant aquest darrer la possessió de la parròquia. No
fou aquesta la darrera vegada que hi hagué conflictes entre el bisbat gironí i
el poder civil en relació amb la propietat de l'església de Beuda. Cinquanta
anys més tard, vers el 1058, el prelat Berenguer Wifred demanà altra vegada la
restitució de la parròquia, petició que fou atesa per la comtessa Ermessenda.
Surt esmentada en diferents esmentada amb els noms de: "l'Ecclesia de
Beuda" l'any 1279,i "l'ecclesia de Bauda" l'any 1280 a les
Rationes Decimarum Hispaniae i la "ecclesia parrochiale sancti Felicis de
Beuda" en els nomenclàtors del segle XV.
El temple és irregular, ja que la paret del davant és més llarga que
l'oposada. Es tracta d'un edifici del segle XI compost per una planta basilical
de tres naus, que es fan més estretes cap als peus, especialment
la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està
coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de
cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen
la nau central, separant-la així de les laterals.
Les tres
naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars, precedits d'un curt
espai presbiteral. El central està decorat per la part exterior amb un fris de
dents de serra. En cadascun dels absis s'obre una finestra de mig punt i
doble esqueixada, resseguida per un arc fet amb carreus allargats i estrets. Sorprèn trobar dues columnes en els absis laterals,
adossades als murs d'unió entre aquests absis i el central. Sembla ser que no
hi ha cap més altre edifici a Catalunya amb aquesta construcció.
La porta
d'accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arcs en gradació de mig
punt i adovellats. L'arc del mig es recolza en dues columnes amb capitells
decorats. Damunt d'aquest capitell hi ha una mena d'àbac molt alt. La seva part
superior està decorada amb uns arcs cecs sostinguts per columnes. El capitell de l'esquerra representa un bou.
En el cimaci i sota el cap de l'animal veiem unes cintes entrellaçades. A
l'esquerra, aquestes cintes no es van acabar d'esculpir. En el capitell de la
dreta, molt deteriorat, veiem representats un ocell i una roseta. Al seu damunt
hi ha un cimaci decorat amb un escacat. En la base de la columna esquerra hi ha
esculpida una roseta o un carro del sol però està molt deteriorada i no permet
identificar amb claredat aquest motiu.
En la
porta encara es poden observar detalls de la forja de tradició romànica a base
de tiges i volutes i també el seu forrellat. Aquest presenta un petit cap de
serp en un dels seus extrems. Les tres anelles que el subjecten, estan
decorades amb motius geomètrics, com el propi forrellat.
El campanar actual és modern i segurament reemplaça l'antiga torre
desapareguda, d'una sola paret. En les escales que ens condueixen fins dalt,
situades a la dreta de la façana, podem veure un graó que té esculpida una creu
circumscrita. Tot sembla indicar que es tracta d'una tapa d'un sepulcre
reaprofitada.
A la part
interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb
motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre
fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d'esquerra a dreta,
una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura
femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també
nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes,
una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues.
En el
sector més occidental de la nau nord es conserven alguns elements, que suposem
han estat recuperats d'altres edificis del municipi. Destaquen dos capitells
gòtics, típics de l'escola gironina.
Sant Feliu
de Beuda és un
monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: m. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada