Segueró és un poble (47 h. 2009) al peu dels vessants sud-orientals de la serra de
la Mare de Déu del Mont, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua
avall de Dosquers).
Es troba citada l'església de Santa
Maria de Segueró en un document de l'any 1001. L’any 1017 fou cedida pel comte
Bernat Tallaferro, a la tot just creada Seu de Besalú. La vida d'aquest bisbat fou efímera i en l'any 1020, quan aquest va
desaparèixer, va ser annexionada al bisbat de Girona. A finals del segle XVII, el lloc consta
inclòs dins els territoris de jurisdicció reial.
L'església té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.
En el
segle XV es va fortificar i sobrealçar el temple, construint unes golfes sobre la nau i
doblant l'alçada en el cas de l'absis.
L'absis
estava decorat amb un fris d'arcuacions llombardes, dintre de les quals s'obren
unes petites espitlleres. Al seu damunt podem trobar un fris de dents de serra
i la cornisa de la coberta romànica. Malauradament
aquesta decoració està bastant deteriorada i fins i tot s'ha perdut
completament en alguns punts.
L'altra
finestra romànica que es conserva es troba en el mur nord, prop del presbiteri.
En el
segle XVIII es va remodelar completament l'interior del temple i també se li
van afegir capelles laterals i la sagristia. També es
construeix un cor elevat als peus de la nau on hi ha un orgue de la mateixa
època, que necessita una important restauració. De la
mateixa època és la pica baptismal, que veiem en una de les capelles laterals.
S'accedeix
al temple per una porta oberta en el mur oest. Està formada per tres arcs de
mig punt en gradació, timpà llis i llinda, segons els model de portes del segle
XII típiques del Roselló, de l'Empordà i de la Garrotxa. La porta encara
conserva el forrellat i els tiradors de tradició romànica.
Sobre la
porta es va obrir un ull de bou de grans dimensions en època barroca. Corona la
façana un campanar de torre, que va substituir a un anterior de cadireta.
Antigament
havia dues barbacanes que defensaven l'accés al temple, actualment només s'ha
conservat una.
En
l'interior del temple es venera una bella imatge gòtica de la Verge Maria amb
el Nen, tallada en alabastre en el segle XIV i policromada, tot i que molt
restaurada. La Mare de Déu està asseguda i té al Nen assegut a la seva falda.
L'any 2010
es van col·locar en la paret de l'absis una reproducció de les taules que es
conserven de l'antic retaule de Pere Mates. Aquest retaule va ser pintat en el
segle XVI i actualment es conserven alguns dels seus elements en el Museu d'Art
de Girona.
Si que es
conserven en el temple dos elements litúrgics de primer nivell: es tracta del
monument del Santíssim i el conjunt d'imatges que es feien servir en el
novenari d'ànimes. Malgrat no correspondre's amb l'època medieval, degut a la
seva rellevància hem considerat oportú escriure quatre ratlles sobre aquests
elements.
El primer està datat en 1747 i servia per allotjar-hi el Santíssim durant el dijous sant. En ell es van representar escenes de la Passió de Crist.
L'altre és
una espècie de retaule mòbil que es col·locava en el presbiteri durant les
novenes d'ànimes, on es representen les ànimes al Purgatori. Va ser realitzat a
principis del segle XIX per Joan Carles Panyó.
També es
conserven a l'entrada del temple dues piques, probablement d'olis.
Santa Maria de Segueró és un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada