divendres, 3 de novembre del 2017

SANT SEPULCRE DE PALERA. BEUDA. GARROTXA.

En la darrera sortida d’Amics del Romànic del Berguedà vam visitar el Monestir del Sant Sepulcre de Palera, situat sobre un petit pujol.
 

La primera notícia que hom té del lloc de Palera és en un testament del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El 1075, un altre document ja esmenta l’església del Sant Sepulcre.  

El priorat benedictí va ser consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifré l'any 1085. A l’acte van assistir els bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi, i l’abat de Santa Maria de la Grassa, això fa pensar que l’any 1075, quan s’esmentava l’església, aquesta devia estar en construcció, o bé es va edificar de nou entre aquests anys.

 
La construcció d’aquella església va estar patrocinada pels senyors de Palera, Arnau Gaufred i la seva esposa Brunequilda, els quals el 1107 van lliurar-la a l’abadia de la Grassa, que hi va instituir un priorat depenent d’aquella casa occitana. Aquesta donació fou confirmada el 1119 pel papa Gelasi II. Aviat es va convertir en un centre de devoció popular i de pelegrinatge, ja que es podien obtenir indulgències similars a les que s'aconseguien a Terra Santa. 

Aquesta relació entre monestirs es va trencar en el segle XVI, amb l'aprovació de la Santa Seu. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d’ells sacerdot beneficiat.

 

A partir de llavors, va comptar amb priors de monestirs com el de Besalú, Banyoles i Ripoll. L’any 1558 el prior de Palera era monjo de Sant Esteve de Banyoles.  

També va ser conegut com Sant Domènec de Palera. Nom donat també, a causa de l’altar dedicat a sant Domènec (existent ja el 1598), que tingué una confraria pròpia, indulgenciada pel papa el 1738. 

Al segle XVIII consta que el lloc es trobava en mal estat de conservació i s’hi van haver de fer alguna reforma. A finals del mateix segle va patir els efectes d’una ocupació de l’exèrcit francès. L’any 1816 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú. El priorat va es va mantenir  com a tal fins el 1835. Amb la seva desamortització, va iniciar un període de degradació molt important. L'any 1962 es va fer una discutida restauració que va destruir la galilea romànica.
 


L'església és de planta basilical amb tres naus acabades cadascuna d'elles en un absis semicircular.  

Destaca la simplicitat de tota la construcció. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle.  

La separació entre naus es fa a través de pilars quadrats i arcs formers de mig punt.  
 
La façana, després de perdre la galilea, ha quedat formada per una porta adovellada amb arc de mig punt i quatre finestres de doble esqueixada i arc de mig punt. També es pot observar un petit ull de bou i un campanar de cadireta de dos ulls.  

La galilea, actualment inexistent, podem saber que estava formada per tres naus, amb la mateixa estructura i voltes que les del temple. Aquest espai tenia una porta principal a ponent i dues més a tramuntana i migjorn. Va ser edificada uns anys més tard que la resta del temple, coincidint amb la majoria de construccions del conjunt monàstic.   

Al temple hi ha dues portes més: una a cada nau. La del mur sud comunica amb el conjunt monacal, mentre que la del costat nord està tapiada.    

En l'absis nord podem venerar la imatge del Crist jacent, venerada pels cavallers de l'ordre del Sant Sepulcre, custodis del temple. 

S'han conservat bona part de les dependències monacals, tot i que en un estat molt lamentable, estructurades al voltant d'un pati o claustre. D’aquesta construcció només s'han pogut conservar un parell de fragments de capitells, actualment conservats a l'interior del temple.  

Les dependències van resultar molt afectades en modificar les seves estructures per adaptar l'edifici com a alberg.  

Darrerament s'ha aprovat un acord pel qual la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona es comprometen a activar la restauració integral del monestir. Esperem que això permeti retornar-li la dignitat a aquest bell monument.
 


La constitució d’un patronat de Palera el mes de juliol de 2011 garanteixen que les obres inaugurades en desembre de 2012 prestin el servei espiritual i material que necessitin els excursionistes, visitants de Beuda, de l’Alta Garrotxa i de les terres del comtat de Besalú.

El Monestir de Sant Sepulcre de Palera és catalogat com a Bé d’Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada