La primera notícia que hom té del
lloc de Palera és en un testament del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El
1075, un altre document ja esmenta l’església del Sant Sepulcre.
El priorat benedictí va ser
consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifré l'any 1085. A l’acte van
assistir els bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi, i l’abat de Santa Maria de
la Grassa, això fa pensar que l’any 1075, quan s’esmentava l’església, aquesta
devia estar en construcció, o bé es va edificar de nou entre aquests anys.
La construcció d’aquella església va
estar patrocinada pels senyors de Palera, Arnau Gaufred i la seva esposa Brunequilda,
els quals el 1107 van lliurar-la a l’abadia de la Grassa, que hi va instituir
un priorat depenent d’aquella casa occitana. Aquesta donació fou confirmada el
1119 pel papa Gelasi II. Aviat es va
convertir en un centre de devoció popular i de pelegrinatge, ja que es podien
obtenir indulgències similars a les que s'aconseguien a Terra Santa.
Aquesta
relació entre monestirs es va trencar en el segle XVI, amb l'aprovació de la
Santa Seu. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a
tres, un d’ells sacerdot beneficiat.
A partir
de llavors, va comptar amb priors de monestirs com el de Besalú, Banyoles i
Ripoll. L’any
1558 el prior de Palera era monjo de Sant Esteve de Banyoles.
També va ser conegut com Sant
Domènec de Palera. Nom donat també, a causa de l’altar dedicat a sant Domènec
(existent ja el 1598), que tingué una confraria pròpia, indulgenciada pel papa
el 1738.
Al segle XVIII consta que el lloc es
trobava en mal estat de conservació i s’hi van haver de fer alguna reforma. A
finals del mateix segle va patir els efectes d’una ocupació de l’exèrcit
francès. L’any 1816 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú. El priorat va
es va mantenir com a tal fins el 1835. Amb la seva desamortització, va iniciar un
període de degradació molt important. L'any 1962 es va fer una discutida
restauració que va destruir la galilea romànica.
L'església
és de planta basilical amb tres naus acabades cadascuna d'elles en un absis
semicircular.
Destaca la
simplicitat de tota la construcció. La nau central està coberta amb volta de
canó i les laterals amb volta de quart de cercle.
La
separació entre naus es fa a través de pilars quadrats i arcs formers de mig
punt.
La
galilea, actualment inexistent, podem saber que estava formada per tres naus,
amb la mateixa estructura i voltes que les del temple. Aquest espai tenia una
porta principal a ponent i dues més a tramuntana i migjorn. Va ser edificada
uns anys més tard que la resta del temple, coincidint amb la majoria de
construccions del conjunt monàstic.
Al temple
hi ha dues portes més: una a cada nau. La del mur sud comunica amb el conjunt
monacal, mentre que la del costat nord està tapiada.
En l'absis
nord podem venerar la imatge del Crist jacent, venerada pels cavallers de
l'ordre del Sant Sepulcre, custodis del temple.
S'han
conservat bona part de les dependències monacals, tot i que en un estat molt
lamentable, estructurades al voltant d'un pati o claustre. D’aquesta
construcció només s'han pogut conservar un parell de fragments de capitells,
actualment conservats a l'interior del temple.
Les
dependències van resultar molt afectades en modificar les seves estructures per
adaptar l'edifici com a alberg.
Darrerament
s'ha aprovat un acord pel qual la Generalitat de Catalunya i la Diputació de
Girona es comprometen a activar la restauració integral del monestir. Esperem
que això permeti retornar-li la dignitat a aquest bell monument.
La
constitució d’un patronat de Palera el mes de juliol de 2011 garanteixen que
les obres inaugurades en desembre de 2012 prestin el servei espiritual i
material que necessitin els excursionistes, visitants de Beuda, de l’Alta
Garrotxa i de les terres del comtat de Besalú.
El
Monestir de Sant Sepulcre de Palera és catalogat com a Bé d’Interès Nacional.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada