Sant Martí Sasserres és un poble (28
h. 2011) situat prop de la riba dreta del riu Manol, afluent del Muga i al peu
dels vessants de la serra de la Mare de Déu del Mont. Es troba al camí de Sant
Jaume. El nom significa Sant Martí de les serres o de les muntanyes.
El lloc es esmentat en un escrit
datat del 872. Surt documentat posteriorment l’any 992, en diverses referències
al comtat de Besalú. L'any 1031 el lloc i l'església de "Sancti Martini
que dictum ad ipsa serra" eren al terme de Lledó, "in termini
Latonense".
La senyoria feudal de la parròquia
fou cedida al priorat de Lledó l'any 1204, per Dalmau de Creixell i la seva
mare Berenguera.
L'església de Sant Martí Sesserres
és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil apuntat,
sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb
volta ametllada, que s'obre a la nau per un simple plec, d'arc apuntat, que fa
la gradació.
Les voltes arrenquen d'una senzilla
motllura aixamfranada, que també ressegueix a l'extradós les finestres de la
nau. Exteriorment l'absis és ornamental amb un potent ràfec, sostingut per un
fris de mènsules, amb boles, en una de les qual hi ha esculpit un cap humà.
Al mur de migjorn s'obren tres
finestres de doble esqueixada, esveltes; una és més al fons de l'absis, i al
mur de ponent damunt la porta se n'obre una altra, més ample, convertida
posteriorment en un ull de bou, irregular i matusser. Sobre la façana de
ponent, a la cantonada amb el mur de tramuntana fou bastit, també
posteriorment, un campanar de torre, amb un pis de finestres i coberta
piramidal; i al cantó de l'absis fou afegida la sagristia.
Sobre la testera oriental de la nau
hi havia una creu de pedra, de la qual resta només un fragment, poc menys de la
meitat.
L'aparell amb què fou construït
l'edifici és molt uniforme i construït amb carreus en algunes zones molt
desfigurats per l'erosió, ben tallats i polits, disposats en filades regulars.
El temple és pot datar perfectament dins la segona meitat del segle XII, i
mostra plenament les característiques de l'arquitectura del seu moment.
A la façana de ponent, i seguint la
mateixa estructura de l'aparell del mur, hi ha oberta la porta d'entrada a
l'església. Tot i que té alguns elements alterats, com la llinda i el timpà,
conserva perfectament l'estructura primitiva. Aquesta respon a un esquema
senzill, bastant freqüent a l'Empordà.
Per l'obertura de la porta hom ha
fet quatre plecs, partint de la superfície del mur. Els mutants d'aquests plecs
són llisos i sense cap ornamentació. Damunt la porta hi ha una llinda
monolítica, també llisa, amb una cornisa petita que divideix horitzontalment la
porta i marca el punt d'arrencada dels arcs amb que es cobreix cada plec.
Aquests arcs són de mig punt, fets amb dovelles, ben aparellades. Una filada de
pedres baixes a manera de lloses, ben tallades i polides, cobreix exteriorment
l'arc més extern, a manera d'arquivolta, el perfil de la qual, però, com en
d'altres exemplars, no emergeix de la superfície del mur.
La porta està folrada de ferro i duu
la data de 1842. Als batents de fusta hi ha uns pocs elements de la ferramenta
romànica o dins d'aquesta tradició: sis jocs de tires amb volutes als extrems i
el forrellat en forma de T, amb un cos corbat i acabat en forma de cap
d'animal.
No cal pas dir que tant les tres
creus del timpà com les de la llinda, pintades de color vermell, no tenen res a
veure amb l'obra primitiva. Indiquen la pertinença al camí de Sant Jaume que
passa just pel davant.
Ens trobem davant d'una obra simple
però atractiva, en la que s'ha prescindit totalment de l'ornamentació
escultòrica, segurament per les dificultats econòmiques de l'època.
L'església de Sant Martí Sesserres és una església
inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada