PASSEJANT PER
LA GARROTXA
Socarrats és un poble (43 h.
2009/367 m. alt) situat als vessants de la serra de Sant Miquel del Mont, a la
dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya
La primitiva església de Sant Andreu
de Socarrats de l’any 953, dins els límits d’un alou pertanyent a la comunitat
de Santa Maria de Besalú. Posteriorment va ser enderrocada i en el seu lloc es
va alçar l'actual, d'estil romànic. Aquesta darrera va ser consagrada l'any
1117 per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona. En els documents és
citada com a "Santi Andreae … in loco que dicitur Socarrads" i
firmen l'acta, a part del bisbe, Gaucefred, arxilevita de Besalú; Berenguer,
mestre d'escola, i el prevere Arnau Joan. Havia depès del monestir de Santa
Maria de Riudaura.
Sant Andreu va deixar de
ser parròquia l'any 1580/2 i es va convertir
en sufragània de la de Sant Joan les Fonts, fins a l'any 1968 en
què va passar a dependre de Sant Josep Obrer de la Canya
Sant Andreu de Socarrats és una
construcció de factura romànica. Va ser molt modificada durant el segle
XVIII, moment en què es va donar forma de creu al temple amb l’afegiment de
capelles laterals. Conserva encara bona part de la seva planta primitiva en
l’extrem de ponent de l’edifici i a la capçalera, la qual és formada per un
absis semicircular que té, al centre, una finestra de doble esqueixada, amb un
arc de mig punt.
El campanar, inicialment d’espadanya
de dos ulls, fou convertit en una torre, amb teulada a quatre vessants. En una
de les seves pedres hi ha gravat l’any 1688.
La porta d’entrada actual, de llum
rectangular i amb una llinda de l’any 1769, és a la façana de ponent, protegida
per un porxo
L'any 1983 s'hi varen realitzar
nombroses obres de restauració, i es
van retirar part dels elements afegits al segle XVII. Com suprimir
la sagristia enganxada a l'absis, repicar els murs, enderrocar
els nínxols de la façana sud, etc., que li han retornat el seu
aspecte primitiu. Malgrat tot, avui en dia, el temple té una planta similar a
una creu grega, tot i que inicialment va ser construïda amb una única nau. La nau està coberta amb una volta
lleugerament apuntada.
El capitell d'època preromànica encastat
a la façana est. Aquest capitell va pertànyer al temple antic de Sant
Andreu. Hi són representats dos caps humans amb un motiu floral situat entre
els dos.
A
l’interior, destaca la pica baptismal, d'època romànica, d'immersió, de línies
senzilles i sense cap mena d'ornamentació. La volta de l’absis és decorada amb
unes pintures murals realitzades l’any 1948 per l’artista olotí J. Casas. Conserva un altar dedicat a Sant Isidre, dels segles
XVIII-XIX.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada