Múnter
és un poble (52 h.2009) de població disseminada situat al sector de la plana de
Vic entre Malla, Tona i Muntanyola.
L'església de Sant Esteve de Múnter està
situada en mig d'una vall, sobre un rost, encerclada per les muntanyes del
Clascar de Mall, serrat del Vilar i el Pla de Tona i és parròquia d'un grup de
masies disperses
L’església
parroquial de Sant Esteve, en part romànica (segle XII), és esmentada (Montari)
ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, que fou de diversos
senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels
Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter
el 1698). El 1840 Múnter fou annexat al municipi de Muntanyola.
L'església es documenta l'any 965,
quan una dona anomenada Fredesinda i els seus fills vengueren a Odó i la seva
muller Ercolda diversos béns situats a la vila de Múnter que afrontaven per
llevant amb la casa de Sant Esteve.
Les funcions parroquials es
documenten el 1119 i es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any
1154. A més de l'altar del patró de l'església s'hi venerava de Santa Maria
documentat el 1357. L'edifici fou renovat el segle XII.
L'any 1564 es substituí el retaule
de l'altar major, obra de Ramon Puig, per un altre de neoclàssic. La porta
d'entrada, emplaçada en el seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613. El
campanar és contemporani de l'església i té la part superior modificada. L'any
1918 s'ensorrà la primitiva coberta que es substituí amb una altra que no s'avé
amb l'estil de l'edifici que exhibeix una part important d'elements abarrocats
que no lliguen amb els elements romànics originals.
Edifici d'una sola nau capçada
a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han
estat cegades. En conjunt el temple ha estat molt reformat. Al sud-est de
l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan desgruixades
formant quatre fornícules, dues a cada banda, per a ubicar quatre altars. Les
finestres són noves.
A la quarta part de la volta de
canó pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla
i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que presenta una
configuració barroca, tradicional a la plana de Vic.
A la paret del fons de l'església hi
ha un cos intermedi amb la rectoria que serveix per a comunicar-s'hi i per
pujar sobre la volta al peu del campanar.
A la paret de migdia hi ha la porta
d'entrada rectangular, amb marc de pedra picada amb d’espedaçat barroc i carreu encoixinat,
molt curiosa. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers
i corresponen a l'obra original; el carreu és petit i molt irregular.
Text i recull dades: Miquel Pujol
mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada