Santa
Magdalena de Puigsac,
també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada
situada al nord de la Serra Cavallera, a prop del nucli de Puigsac,
al municipi de Pardines.
Santa Magdalena de Puigsac va ser
consagrada el 15 d’octubre de 1176 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. Va
ser construïda pel baró Bernat a causa del precs del veïns del lloc.
Al segle XVIII va ser molt
transformada, afegint-li dues capelles laterals, eliminades en la restauració,
que donaren a la planta la forma de creu i també s'obrí a la façana sud un nou
portal d'accés.
Actualment aquests elements barrocs
han desaparegut, excepte el portal, degut a la restauració portada a terme per
l'arquitecte Joan M. de Ribot.
L'església romànica és
d'una sola nau rectangular i allongada, coberta amb volta de canó lleugerament
apuntada, i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La finestra absidal
i el portal original de migjorn són de doble arquivolta. Tant l’absis com la
coberta són de llicorella, la pedra del país.
La part de l'edificació que es
conserva en el seu estat original i que ha estat menys manipulada és el
parament exterior nord del mur de la nau. Des de l'absis fins a mitja nau, els
murs han estat despullats de l'arrebossat, seguint l'altra meitat, arrebossada
i pintada de blanc.
Al mur de ponent hi ha una portal
rectangular amb llinda de pedra i un ull de bou del segle XVIII, i el campanar
de cadireta de dos ulls.
L'atri d'estructura de fusta que
precedeix l'entrada original és un afegit que no forma part del temple
original. El paviment de l'església ha estat substituït per rajoles de gres de
color marró.
A l'interior es conserva una imatge
de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada, realitzada al segle XVIII.
És
una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada