divendres, 13 d’abril de 2018

SANT SEBASTIÀ DE VIC. OSONA

TERRES D’OSONA

L’ermita de Sant Sebastià està situada en un dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d’un turó a 770 d’altitud, les vistes des de la contrada són impressionats. La seva situació ens permet una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell


Encara que està a la demarcació de Sant Joan del Galí i depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer des de sempre, el seu terme municipal és la ciutat de Vic.

Del seu origen se’n sap molt poca cosa, com la majoria de capelles dedicades a Sant Sebastià es devia construir amb motiu de les pestes que assolaren els nostres territoris a principis del segle XVI, fou un temps en que es van aixecar moltes ermites arreu.

Està documentada des de l'any 1522, citada pel bisbe de Vic Joan de Tormo com a Sant Sebastià de Riuprimer.  Llavors es devia estar construint o feia poc que es devia haver aixecat. Posteriorment trobem altres esments en les visites pastorals dels anys 1589 i 1596, quan ja consta que té annexa una casa per a l’ermità.


L'ermita de Sant Sebastià té una única nau, sense absis ni cor i una façana amb un portal amb dovelles, que va ser reformada el segle XVII.

El campanar és de planta quadrada amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Si bé la capella de l’ermita data del segle XVI, la resta de l’edifici i el seu característic campanar són del segle XVIII. Aquestes parts s’enlairaren en agraïment a la miraculosa intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de pesta.

L’interior és cobert amb volta de creueria i conserva un retaule dedicat a Sant Sebastià.

Els murs són construïts amb pedra arrebossada i els elements de ressalt estan fets de pedra picada. A llevant, i en angle recte amb la capella, hi ha el mas o casa de l’ermità adossada.

Ha estat declarada Bè Cultural d'Interès Nacional, segons resolució del Departament de Cultura de la Generalitat de finals del gener 2011.


A més ostentarà la categoria de Lloc Històric a causa de l'anomenat Pacte dels Vigatans signat aquí el 17 de maig de 1705 quan Mn. Llorenç Tomàs i Costa, rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, canonge i vicari capitular de Vic, va acollir una reunió secreta de prohoms de la Plana que es comprometeren a bastir una tropa de sis mil homes en suport de l'arxiduc Carles d'Àustria en contra del rei espanyol Felip V, a l'inici de la Guerra de Successió. Comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova.

Unes escultures en ferro recorden els prohoms i la seva historia.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada