divendres, 27 d’abril del 2018

SANT ESTEVE DE PARDINES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS

El poble de Pardines (118 h. 2005/ 1226 m.alt) era anomenat antigament, i moltes vegades de forma despectiva, Vilatinyós, nom que prové d’un antic llinatge i mas documentats des del 1280. La vall de Pardines és travessada per un antic camí ral, de Ribes a Camprodon, que segueix fins al seu orígen el curs del Segadell.


Prop de l’església hi ha unes ruïnes antigues, pertanyents a un edifici medieval, que hom ha atribuït a un antic castell, potser sobre el casal on residien els vells vescomtes de Cerdanya, al principi del segle XI.

Antigament el recinte fou emmurallat i encara són visibles les restes d’un dels portals que donaven accés al poble. Es mantenen dempeus tres arcades i també una antiga torre circular.

El lloc de Pardines apareix documentat per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d’Urgell, de finals del segle X. El dia 1 de Juliol de l'any 988, el comte Borrell II i els bisbe Sala de la Seu d'Urgell es van intercanviar algunes possessions, entre les que es trobava el temple de Sant Esteve de Pardines. 

El temple original es va modificar per primera vegada em el segle XVI, quan es va fortificar l'absis, construint una torre defensiva al seu damunt. Aquesta torre formava part de la muralla que envoltava el nucli urbà.
 
De fet l'absis és l'única part romànica que es conserva, ja que en el segle XVIII es va reformar completament el temple. En aquesta reforma es va canviar l'orientació de la nau, que ara és de nord a sud.

El nou temple és una nau rectangular de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre tres arcs torals de mig punt i tres capelles a banda i banda. El cor té una barana de balustres de fusta que descansa en un arc carpanell.

En una de les capelles del costat est, s'obre una porta, que comunica amb l'absis romànic. Aquest té planta semicircular i és totalment llis. Es pot diferenciar clarament la part sobrealçada en el segle XIV de la romànica. Aquesta darrera està realitzada amb carreus regulars i ben polits. En la part superior es conserven les mènsules on es recolzava l'antiga teulada.

Damunt l’absis es va aixecar al segle XIII una torre de defensa que ara fa funcions de campanar. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de doble esqueixada i que en la part exterior està protegida per un arc de mig punt. El campanar és obert amb dues finestres d'arc de mig punt. Un rellotge d'esfera es troba al centre a mitja alçada.

El frontis actual orientat a migdia presenta un parament de carreus mitjans de pedra blanquinosa irregulars, ben escairats i disposats en filades; els murs laterals de la nau s'han aprofitat dels de l'antiga muralla del poble. El portal és rectangular i classicitzant amb la llinda motllurada i pilastres toscanes d'escàs relleu adossades als brancals; un arc de mig punt al seu damunt deixa un timpà nu, avui (2004) en mal estat.

Una rosassa està situada força amunt sota de la cornisa angular.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada