Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers és un monestir benedictí (577
m. alt) situat al fons de la vall de Cellers, on comencen les serralades cap a
Pinós. La primera referencia documental existent del monestir
s’insereix en una donació a Santa Maria de la Seu del Castell de Figuerola de
l’any 986.
Aquest nom de Cellers fa pensar en
l'existència en aquest indret de cel·les o ermitoris de tipus monacal, al
voltant de l'església de Sant Celdoni. Aquí es custodiaven les relíquies
dels màrtirs Celdoni i Ermenter, soldats romans sacrificats en temps de
l'emperador Domicià. Procedecien d'un monestir d'Aragó (Calahorra), per
enterrar-les lluny del perill musulmà en un lloc segur, i aixecar-hi una
església.
El 1038 els monjos Guillem, Galid i
Seniofred rebien un donatiu per tenir cura de l'església de Sant Celdoni i Sant
Ermenter. El 1071 l’església fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles com
a priorat depenent, sembla que fou a partir d'aquesta data que s'organitzà
monàsticament segons la regla benedictina.
En aquest moment és quan es van fer
importants treballs de construcció, que es perllongaren fins el segle XIV. A
mitjan del segle XIV va patir una forta davallada que va agreujar l'estat de la
precària comunitat, de fet només es mantingué el títol de prior, que no residia
al monestir, quedant pràcticament deshabitat. Per la qual cosa el comte de
Cardona, Joan Ramon Folc, d'acord amb el senyor feudal de la contrada, Ramon de
Pinós, considerà que la solitud del lloc no era adient per a tenir-hi les
relíquies dels sants. Foren traslladades el 19 d'octubre de 1399, un diumenge
segons diu l'acta del notari, a l'església parroquial de Sant Miquel de
Cardona i col·locades en el seu altar major. La versió popular diu, però,
que els cossos foren robats pel comte o en tot cas comprats. Així també ho
explica el Martirologi Català de F. Reirola Masferret, 1880.
Finalment el trasllat fou molt polèmic, ja que el comte Ramon folch va
necessitar la signatura d’un decret apostòlic d’absolució del Papa Benet XIII
per haver traslladat les relíquies sense llicencia legítima.
Finalment, per una butlla de 1593,
les rendes del monestir quedaren incorporades a la canongia de la catedral de Solsona.
Devia patir alguns desperfectes durant la Guerra dels Segadors, així
trobem que part de la paret del frontispici és de carreus molt treballats
provinents d'una restauració que data del 1700, segons està inscrit en una
pedra de la girola central i en els ferros forjats de la porta.
L'església continuà com a santuari,
de forta devoció local, el 1797 es va construir una nova rectoria.
L'església és l'element
principal d'aquest antic monestir. La seva planta és molt particular, formada
per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen
el transsepte i la façana. A més trobem, a la zona de l’absis central, un
presbiteri elevat i una cripta, amb una escala per banda, sostinguda per dotze
pilars de capitells bizantins. Els capitells són l’element més singular de la
cripta. En conjunt mostren unes formes i decoracions similars, el els quals
ressalten grans flors rodones i rostres humans amb un aire formes grotesc. Un
fet a remarcar és l’àbac, ben treballat i amb motllures. Segons el panell
informatiu és necessari un estudi detallat dels capitells per conèixer la seva
autoria, l’època i la procedència del conjunt.
En el creuer, l'espai central de la nau, s'alça una cúpula sobre quatre
petxines, que exteriorment es transforma en un cimbori quadrat amb teulada a
quatre vessants. La coberta està coronada amb un campanar d’espadanya de dos
ulls.
La portalada d’entrada, refeta a les darreries del segle XIX, seguint la factura
d’imitació romànica conserva un interessant treball de forja a la porta
adornada en ferros del segle XVIII.
Externament l’església es troba
parcialment tapada per diverses dependències annexes d’èpoques posteriors, com
són la Casa dels Sants, dos patis i la rectoria per tal d’oferir un espai
d’acollida abans de l’entrada a missa, hospedtga i acollida per pobre i
peregrins.
Dues escultures modernes de Sant
Celdoni i Sant Ermenter presideixen l’altar major.
Sant
Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, més
conegut a la comarca com Monestir
de Cellers, és un monument declarat com a Bé Cultural d’interès
Nacional.
Text i recull dades : Miquel
Pujol Mur
Fotografia : M. Rosa Planell
Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada