PASSEJANT PER LA GARROTXA
Sant Iscle de Colltort (30 h. 2009)
és un nucli de població, majoritàriament disseminada, que té com a punt de
referència principal l’església de Sant Iscle de Colltort. Situat a l’extrem
oriental de la serra de Marboleny, al peu del castell de Colltort (845
m d'altitud) i a la capçalera de la riera de Sant Iscle, afluent per
l’esquerra del riu Brugent.
El
castell de Colltort està documentat el 1017 en què havia estat donat
en feu pel comte de Barcelona Ramon Borrell. Possiblement en aquella data
ja existia l’església depenen del castell.
El primer document que parla de
l’església data de 1020. Procedeix d’un testament de Bernat Tallaferro, el qual
llegà al seu fill Guillem el lloc i l’església. El 1184 es torna a esmentar en
el testament de Dulcia, senyora de la vall i castell d’Hostoles. El 1394,
Altibella, esposa de Bernat de Palau, llega diversos béns de la parròquia de
sant Iscle al monestir de Sant Pere de
Besalú. I el 1472, Anna, esposa del baró de Santa Pau, Guillem d’Oix, concedeix
diversos privilegis als habitants de la parroquia. El segle XVIII pertanyia a
la batllia reial d'Hostoles.
La primitiva església romànica
construïda el segle XI va desaparèixer amb els terratrèmols. Al seu lloc se’n
bastí una altra a partir del segle XV – època de la qual se’n conserven
pintures – i va ser reformada àmpliament fins el segle XVIII. L’absis fou
substituït a l’ampliació del temple. A migdia hi ha restes del seu origen
romànic.
A l'entrada hi ha un petit porxo amb
un ull de bou a la part superior. El portal d'entrada està
treballat en pedra. La part superior del frontis està coronada de merlets.
Al seu costat l’edifici de la
rectoria s’ha convertit en una casa de turisme rural.
En el periodo entre 1985- 1987 es va
procedir a la seva restauració. Es van realitzar les següents obres: repàs de la
teulada del porxo, rascat de les arcuacions de pedra de les capelles laterals,
massissat de pilars i parets de la nau central, enderroc de maçoneria en el
full que revesteix la torre dins la sagristia, excavació del replè de pedres i
formigó dins el paviment original, neteja i extracció de la calç de la volta i
descoberta de les pintures del segle XV, fixació de les pintures, enderroc del
cor i repicat i cates a les parets.
Es creu que l’església es troba
sobre un assentament visigòtic.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada